PER NOTES DE TALL ANEU A CAN TOLL

 

M'ha produït certa tristor llegir el nom d'unes quantes de les carreres que demanen la 'nota de tall' més baixa. Fa uns quants anys la carrera menys demanada era Magisteri, a les escoles arribava gent que havia posat aquests estudis a la cua d'una llarga llista i els havia tocat de rebot i de rebuig. Com que tot és relatiu hi havia qui, en estudiar-la i, encara més, en treballar de mestre, li trobava el què, i era un bon professional malgrat que no hagués estat un estudiant excessivament brillant.

https://beteve.cat/societat/notes-tall-mes-baixes-2024-graus-carreres/

Moltes de les carreres que avui no desvetllen el desig estudiantil, fa anys, eren molt desitjades. Durant un temps filologia catalana tenia un excés de matriculacions, era una carrera relativament nova, aleshores. Avui he sentit que a l'ensenyament mitjà tenen manca de professores i professors de català. No em considero ni de lletres ni de ciències, m'agrada gairebé tot, però precicsament aquestes carreres de 'poc preu de tall' serien de les meves preferides, avui.

Un altre tema és que es tingui en compte la 'sortida laboral' en triar, però crec que això tampoc no és definitiu. Fa també molts anys recordo que es desaconsellava triar magisteri perquè tenia poca sortida i, de sobte, van començar a obrir aules de tres anys i especialitats i molt de jovent que semblava que hauria de dedicar-se a una altra cosa es va 'col·locar' amb relativa facilitat. També han estat piconant molt a les noies per tal que optessin per carreres tècniques, enginyeries i coses així, en general, quan ets jove, tothom et dona consells. 

Paradoxalment molts dels estudis per 'passar l'estona aprenent' dirigits a jubilats i gent grandeta i no pas a dedicar-t'hi laboralment i poder ampliar la pagueta, son de l'àmbit de les 'lletres'. Poques matemàtiques i poca física i química serioses trobes, en aquestes ofertes per a vellets i velletes de la primera volada. Tot és relatiu i va a modes, com el meu nom, tan poc popular quan era petita i tan freqüent en el present. Creiem que triem però, al capdavall, les tendències ens arrosseguen, en general. Molts d'aquests cursos tenen l'objectiu, potser ben intencionat, de donar feina extra als que ja treballen quan, de fet, haurien de ser aquests alumnes 'grans' els qui els impartissin al professorat del present. 

Algunes de les carreres 'barates' de nota:

Arqueologia, Filologia Catalana, Filologia Hispànica, Geologia, Història, Història de l’Art, Llengües Aplicades o Turisme

Fa anys, també molts, es van fer moltes manifestacions en contra de la selectivitat, molts dels qui protestaven aleshores després van ser professors d'universitat o gent de la política i van posar la selectivitat sí o sí. Encara no entenc quina falta fa quan ja s'ha cursat primaria, secundària, batxillerat i no sé què més, fer una altra prova. Son ganes de tenir gent col·locada elaborant proves i organitzant exàmens i, a més a més, així hi ha tema per als noticiaris estacionals de la televisió. I ja no entro en el tema dels errors i ximpleries que s'esquitllen per aquestes proves obligatòries. 

Per sort, aquests ja no son els meus problemes i, pel que fa als cursos per a gent gran i vella, quan m'assegurin una feineta en acabar, pot ser que m'hi apunti i tot. Admeto que, inexplicablement, tenen molta requesta. 

ACTUALITAT MEDIÀTICA SELECTIVA

Cada  any, com si es tractés d'un fet insòlit i extraordinari, les televisions i mitjans informatius dediquen un bon feix d'hores a comentar el tema de la selectivitat. Per a més suc ara resulta que han trobat errades als exàmens i talment sembla que el món s'enfonsa. Escolto coses hiperbòliques, com ara que en aquests exàmens els nois i noies s'hi juguen el futur. El futur... N'hi ha haurà molts que canviaran d'estudis, que abandonaran, que es decebran, que faran una carrera brillant i no trobaran feina després i fins i tot mediocres espavilats amb coneixences que faran bitlles i ocuparan llocs rellevants de forma injusta. Hi haurà de tot. N'hi haurà de feliços, que formaran una família o una cosa semblant i tindran el seu racó vital assumit i estimat i d'altres solitaris, aventurers, crítics en excés. Hi haurà també, entre ells, els futurs polítics honrats i els corruptes, els líders del demà, quan els qui tenen el poder avui vagin acceptant que ja és hora de relleus. El futur és imprecís i ple de dubtes i té poc a veure amb selectivitats i fracassos escolars, la veritat.

Jo crec que als joves selectivitzats els deu fer més mal que no pas bé tanta faramalla mediàtica. No vull ni pensar com cobririen els mitjans la sortida cap al servei militar dels xicots d'abans, per exemple. Per sort, tot passa, ve l'estiu, els polítics se'n van a navegar amb les seves barquetes i quan arribi la nova tardor ens marejaran amb els preus del material escolar o també amb aquelles imatges dels menuts de les escoles que ploren el primer dia en el qual els comencem a domesticar de forma seriosa, fent-los passar per l'adreçador de l'escola convencional, tan activa com es vulgui però sempre condicionada a les dèries polítiques i socials dels adults, de grat o per força. De fet ja ha començat el tema escolar, amb això de què en alguns llocs no hi ha prou escola pública per a la demanda. Hi ha aspectes del present que, tal i com s'expliquen, semblen grans problemes, grans desgràcies que farien repetir al meu pare, si fos viu, allò que repetia tot sovint amb ironia: massa tips.

Fa anys, molts, quan jo era jove, hi va haver grans protestes en contra de la selectivitat. Vaig arribar a fer ja una mena de selectivitat de prova, llarga i feixuga. És clar que aleshores la vida era molt més selectiva i a la universitat n'hi arribaven quatre i encara. Quan els més progres d'aquests quatre privilegiats van tenir poder i una càtedra van implantar la selectivitat i ara sembla que l'inefable ministre la vol treure, cosa que de no ser pel pack que ens volen amollar no estaria del tot malament, la veritat. En fer-te gran et vas mirant les coses amb escepticisme, tot és com una mena de gran teatre del món, calderonià, però calderonià posat al dia, és clar. O sigui, sense normes ni rimes, però teatre al capdavall, cada dia menys solemne i més atrotinat en molts aspectes. O potser és que amb els anys també vas veient amb més claredat la pols de la tramoia.

A més a més, ara resulta que a les proves de sisè de primària s'han obtingut uns resultats en català una mica galdosos. No entenc això d'uns exàmens que tan sols serveixen per a veure com està el panorama, la veritat. Posats a fer, si s'ha de seleccionar després, potser que siguin estil les revàlides d'abans i que tinguin un pes també a nivell individual. No sé com eren els exàmens aquest curs però quan encara treballava sempre em van semblar, en general, d'una mediocritat absoluta aquestes proves, un intent d'aconseguir bons resultats fos com fos, vaja. Com quan es passen enquestes o es fan estudis, és clar. Surt gairebé sempre allò que ha de sortir que per això hi ha els experts que les endeguen, tot i que se'ls pugui escapar alguna falta d'ortografia de tant en tant. La consellera ha explicat que s'ha augmentat la dificultat i que s'han fet més proves en entorns econòmics complexos. On es feien, abans? Per cert, es va dir que es deslliuraria els centres del pes de la burocràcia i més aviat ha estat a l'inrevés, segons m'expliquen.