20.6.13

LITERATURA OPORTUNISTA, GEOGRÀFICA I AMB CADÀVERS INTRODUÏTS AMB CALÇADOR


He escrit fa poc una ressenya sobre un llibre de Malvaldi i fa pocs dies escrivia aquí mateix sobre els llibres d'Agustí Vehí. En tots dos casos els llibres que he llegit d'aquests autors, més enllà de la qualitat de l'ambientació i d'uns personatges atractius, compten amb una història criminal d'allò més forçada i amb un mal final, una excusa per tal que tot plegat pugui restar immergit en el gènere de moda, de moda des de fa anys. Durant la meva joventut passava una mica a l'inrevés, el crim i el misteri restaven versemblança i seriositat a la denúncia, la història o fins i tot a l'humor i al costumisme.

Pel que fa als nous llibres escrits per gent més jove, que volen reflectir la generació en alça, alguna cosa hi ha però em trobo amb què moltes vegades fins i tot estant ben escrits  no aprofundeixen en res. O la gent que coneix els problemes seriosos no té temps per escriure o bé té sortida, més aviat, això que diuen la cultura de la riota, molt present a la televisió. S'ha parlat i escrit sovint sobre la por a novel·lar el present, un present farcit de temes ben sucosos, ara per ara. Durant la postguerra i el franquisme, malgrat la censura, els grans esforços dels escriptors s'esmerçaven sovint en explicar-nos la grisor i la sordidesa de l'època, els problemes de les diferents classes socials, com fa fer sovint Pedrolo. En castellà hi ha tot un estol de boníssims autors en aquest camp.

Hi ha qui pensa, doncs, que reflectir el present en una novel·la negra és un mèrit de la novel·la negra i jo no ho veig ben bé així, a més de l'excés que ens ha caigut al damunt en aquest tema, en el qual cal destriar amb cura el gra de la palla. Però, vaja, val més realisme social amb excusa criminal que no pas absència de realisme, de denúncia, fins i tot d'humor. El mercat mana i és més fàcil col·locar novel·la negra que no pas novel·la convencional, al menys per aquests verals, em temo. En tot cas, si son roses floriran i el temps farà que valorem amb una altra mirada la literatura dels nostres temps.

Una part dels escriptors populars de novel·la negra han endegat coses de més volada intencional però han esdevingut coneguts i ben pagats gràcies a l'èxit dels seus llibres amb cadàver adjunt. Potser això ha passat sempre, d'alguna manera, qui sap. Aquestes novel·les, a més a més, han generat un fenomen que no és nou però que s'ha massificat i vulgaritzat, el turisme llibresc, ple d'itineraris, rutes i passeigs pels indrets de la ficció admirada. Es constata sovint que l'autor reflecteix la geografia i la societat amb força grapa i quan algú arriba del seu turisme de quinze dies sembla que sent una gran emoció en poder explicar que ha trepitjat el poble d'en Montalbano o la Suècia gèlida del Larsson. Per exemple. Diuen que ja fan llibres per promocionar indrets i tot, vaja.

En tot cas, no entro a valorar qualitats. En molts llibres banals he trobat perles i en un gran nombre de llibres ambiciosos, molta palla. També consumeixo novel·la negra de tant en tant, és clar. L'escriptor amb grapa pot amb tot, sobretot amb les circumstàncies poc favorables, cosa que vaig escoltar en una ocasió al gran Buero Vallejo defensant els autors que eren capaços de fer literatura i teatre de qualitat enmig d'aquella censura rància i casposa. El gran problema d'avui és quelcom que també ha manifestat Malvaldi en alguna entrevista i que jo he escrit sovint: hi ha molta més gent escrivint que no pas llegint. La distribució és deficient per a les minories i les editorials petites i mitjanes passen moltes penes i fins i tot acaben sovint engolides pel gran monstre planetari.

8 comentaris:

Marta ha dit...

Júlia, malgrat que estic d'acord amb tot el que dius, penso que és bo que hi hagi gent escrivint. Sabem que el mercat demana i molts temes de novel·la negra serveix a molta gent per evadir-se. Si això serveix perquè la gent llegeixi més, bingo, en totes les èpoques hi ha hagut de tot. Quan les "novel·les rosa" sortien per totes bandes. Recordes la Corin Tellado? Va ser un best seller per les dones d'aquell temps. Les modes passen, però la bona literatura queda.

Deric ha dit...

Tot són modes i ara tocava la novel·la negra, sobretot la vinguda dels països nòrdics. Personalment a mi ni m'agrada, prefereixo els clàssics com la Christie o la Leon.

Ara, però, la moda va cap a altres camins més sensuals i sexuals degut a les Ombres aquelles famoses de noséqui i que tampoc llegiré.

miquel ha dit...

Ei, només per dir que la Christie mai no ah escrit novel·la negra, que jo sàpiga, i per reivindicar, per exemple, la novel·la negra de Ledesma.
Que la gent llegeixi molt o poc no garanteix res, però res. Com a exemple, el meu cas :-)

Júlia ha dit...

Marta, el que passa és que el mercat està molt condicionat a les modes però potser no pot ser d'una altra manera. Sobre el fet que sura el millor, cada vegada tinc més dubtes sobre això. L'atzar i la sort hi tenen molt a veure.

L'època de la Tellado era molt diferent, en tot cas ningú no la considerava 'bona literatura', i molta gent no admetia que la llegia, no passa el mateix avui amb la novel·la negra. En aquell moment la novel·la popular, rosa, negra o de l'oest, substituïa moltes absències.

Per cert, el gènere 'rosa' no ha revifat com el negre, a casa nostra, tot i que hi hagut alguns intents. La novel·la rosa té més respecte en d'altres països, com en el cas de la Wood o d'altres, però en català sembla que no ha trobat un mercat editorial. Tinc un gran respecte per la Corín Tellado, una gran treballadora a reivindicar en profunditat.

Júlia ha dit...

Deric, la Leon també fa temps que viu del 'cuento', he, he.

Sí, ara amb les ombres de Grey potser ens vingui un feix de coses semblants, em sobta el seu èxit entre les dones, per cert. Masoquisme biològic?

Tot això de la literatura 'es un misteri'

Júlia ha dit...

Doncs què escrivia? De fet avui s'etiqueta tot com a negre, a mi la Christie m'agrada força però no pas tot, tenia molt d'ofici, cosa que avui no és freqüent. A casa nostra es va inventar allò de l'enjòlit, però no ha fet molta fortuna.

Estic completament d'acord i cada dia més en això que llegir no vol dir res de res de res tot i que el valor de l'activitat per ella mateixa se suposi d'entrada, la lectura està molt sacralitzada.

És una afició com qualsevol altra i es poden llegir moltes bestieses, com quan es va al cinema.

El Ledesma té de tot, jo li tinc molt de respecte però això també ho reconec tot i que sempre en salvo alguns fragments, en tots els seus llibres.

Però vaja, com dic sempre, tot són gustos i agafa fama i fote't a jeure.

Anònim ha dit...

És cert que hi ha un excés d'edició i poques possibilitats d'arribar arreu. Els blogs, en part, solucionen aquesta impossibilitat: els altres llegeixen per tu.

Com que el mercat o absorbeix tot, fa diners del que sigui, i si funciones rutes literàries com les Conan Doyle o Joyce o Dickens, doncs mira... Mentre no molestin...

Júlia ha dit...

Enric, en tot passa el mateix, l'excés és un perill i moltes coses moren d'èxit, vet-ho aquí, però potser és inevitable. Ja m'agradaria morir d'èxit, he, he.