29.9.14

CAMES PERIODÍSTIQUES, TACONS ALTÍSSIMS I PREGUNTES PUNYENTS





En un espai de temps relativament curt hem pogut veure i patir dues entrevistes fetes al president Artur Mas. Totes dues les hi han fet dames del periodisme de bon veure, vestides i maquillades com models fashion, cosa que sembla inevitable, talons altíssims, maquillatge i un bon tros de cuixa a l'aire. Totes dues entrevistes m'han fet patir, cadascuna a la seva manera, podríem dir que a la catalana i a la castellana. I això no ha estat pas pel tipus de preguntes ni per les respostes que Mas, cada dia amb més recursos dialèctics i escènics, ha donat o no ha donat. És l'estil televisiu allò que m'amoïna, la pressa, la insistència, la necessitat d'acabar la xerradeta amb algun titolar que mereixi comentaris i, se suposa, lloances a la periodista de culte. En tot cas, aquí també funciona allò de què val més que parlin de tu, ni que sigui malament. Ja he escrit manta vegades sobre el tipus d'entrevista del nostre temps, agressiva i apressada, de vegades fins i tot tallada per aquestes ximples anades i vingudes a la publicitat. Qui paga, mana. 

Queda encara algun periodista gat vell però són pocs i poques i alguns estan retirats o enretirats, de grat o per força. També hi ha avui periodistes joves més respectuosos amb els entrevistats, cosa que no vol dir que preguntin el que toca i el que no toca. Un bon exemple d'entrevistes respectuoses, pel meu gust, són les que fa la Lídia Heredia als matins de TV3, però en això tot són gustos i cadascú té les seves devocions. Les xarxes socials han lloat i bescantat les dues entrevistadores recents del president, tant per toves com per dures. Jo crec que han fet allò que han pogut i allò que saben fer i allò que, potser, els deixen fer. Un bon periodista no hauria de piconar l'entrevistat una i altra vegada per tal que es defineixi sobre algun tema. El bon periodista treu el suc de forma subtil i aconsegueix revelacions importants perquè l'entrevistat no s'adona de les seves males o bones intencions. En la història del periodisme modern hi ha casos així, en els quals un bon entrevistador ha aconseguit la indiscreció del polític de torn de forma amable i sense que aquest es posés, de forma visible o invisible, a la defensiva.

Aquest és l'estil del nostre temps, pel que sembla. Com és del nostre temps el que fa poc comentàvem a casa, aquesta mena de dèria en mostrar en pantalla moltes coses a la vegada. El dia de la firma podies veure en un requadret de la tele algú que expressava la seva opinió mentre en un requadret més gros ens mostraven imatges de la plaça de Sant Jaume, amb soroll i parlaments. Tot se sobreposava. Ahir mateix vaig passar pel costat de les Fonts de Montjuïc quan acabava la inefable cursa de la Mercè, els altaveus de la cursa anaven anunciant l'arribada dels participants amb música matxacona de fons, i les fonts també funcionaven amb musiqueta afegida, el garbuix i la barreja eren insuportables però no sembla que a ningú li fes fred ni calor. 

Una altra manca de respecte és tallar-nos els parlaments de qui sigui quan els abelleix, sobretot als de la tele, o superposar, per exemple, al parlament del senyor Mas en anglès, la traducció en directe per si som tan ximples que no sabem què diu.  Vaja, encara ho fessin per escrit... També resulta habitual que algú et vagi explicant allò que escoltes o veus de forma clara, no fos cas que no ens n'adonéssim. Això és habitual en temes esportius, fets de la vida social dels famosos i d'altres frivolitats però també passa en instants més seriosos. El silenci sembla un pecat inquietant. T'han de dir que, per exemple, determinada actriu llueix un bonic vestit vermell quan tu estàs veient perfectament el vestit vermell que porta.

Les periodistes educades i serioses, encara més si no són allò que en diuen guapetes, no fan una gran carrera, en general. Pel que fa a les dones em temo que han de ser relativament joves, de bon veure, primes i amb bones cames, a més a més. Amb els senyors es té una mica més de màniga ampla. Una molt bona professional com Sílvia Tarragona, bandejada fa anys d'algun programa nocturn de la ràdio sense que sabéssim ben bé el perquè, explicava en una ocasió les moltes coses que li havien passat en el camp professional a causa d'estar grassoneta. Hi ha molts misteris ocults en aquest camp, recordo quan Rosa Calaf havia de fer-se càrrec de TV3 i la cosa no va funcionar, tampoc no sé encara, al menys de forma oficial, el perquè. TV3 hauria pogut ser una cosa molt millor amb Calaf al capdavant durant una llarga temporada. Ja sé que els senyors periodistes també pateixen discriminacions i injustícies diverses però en el cas de les dames sempre s'hi afegeix de forma més contundent el tema de les al·lusions al físic, a l'edat, a l'aparença, al pes, i no pas al pes professional, ep.

Montserrat Roig explicava de tant en tant aquella anècdota que li va passar amb el carallot, pel que fa a molts aspectes personals que no literaris, Josep Pla, quan aquest li va comentar que amb unes cames tan maques per què es dedicava a escriure. Avui potser a aquelles que no tenen bones cames els deuen dir que com poden tenir la pretensió de dedicar-se a fer periodisme si són garrelles, aneu a saber.

10 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ben cert el que dius. De fet, per als entrevistadors o entrevistadores "estrella", només hi ha una explicació i ben simple: MALA EDUCACIÓ.
Perquè la informació, si se'n sap, es pot obtenir sense necessitat d'interrompre o ser suposadament punyent.
Sovint penso que els entrevistats tenen massa paciència. Convindria que, de tant en tant, fotéssin algún moc a aquests periodistes que es travesteixen de fiscals.

D.F. ha dit...

El fisico ayuda y los que tienen buena presencia tienen más facilidades en la vida, de esta forma una "dependienta mona y arreglada" vende más que una señora obesa y un señor bien vestido y con buena presencia, es más facil que venda cosas que un señor feo aunque muy profesional.
Nos pierde la imagen y el titular, en el abuso de la informacion se pierde profundidad. La entrevista de esta señora de ayer, fue lamentable , la otra no la vi y no puedo juzgar.
No me gusta esta presentadora, más que periodista.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ahir lo d'Ana Pastor va ser bastant patètic, la Terribas no la vaig veure, em posa del nervis. Però aquest parell no són periodistes i menys enbcara entrevistadores, aquest génere ñes a dia d'avui orfe.
Per cert, vaig veure a Pablo Iglesias amb Mejide, i aquest noi és molt inconsistent, poqueta cosA, EL QUE SE'N DIRIA UN TEÒRIC DE LA FEINA. I és veu que és la gran esperança de futur. marededéu...

salut

Tot Barcelona ha dit...

Vamos por partes.

Tenemos a dos señores catalanes y a otro de Burgos en tu canal.

Vi la entrevista entera. Entera. Esperaba mas de la Pastor.
Cada vez está más guapa y menos convincente.
Más es una puta vieja al cargo del prostíbulo. No le hagas pagar entrada.
La Pastor no estuvo a la altura de lo que lo que yo esperaba, porque parecía buscar un lugar en la dirección de TVEN3.
Postulados; formas; dinero; bancos, pagarés, financiación; Seguridad Social, paro, euro, rentabilidad, seguridad social, deudas, patrimonio, herencia, estado-deuda, débitos...De eso nada de nada de nada de nada...
No me vale la entrevista azucarada. O sea, Mañana si..si..¿¿¿¿Y ???
Ens falta un bull¡
Salut

Júlia ha dit...

Xiruquero, sembla una moda, això del periodista agressiu, espero que passi aviat.

Júlia ha dit...

Temujín, en un programa de radio que escuché esta mañana las dos periodistas se tiraban 'floretes' la una a la otra, en fin. Parece que es el periodismo de nuestro tiempo, éste.

Júlia ha dit...

Miquel, no tengo una opinión tan peyorativa de Mas, la verdad.

La entrevista no me gustó nada a causa de la presentadora pero es un estilo que parece crear escuela.

No se pueden querer abarcar tantos temas en tan poco tiempo y tampoco se puede esperar que en tan poco tiempo el entrevistado haga concesiones 'confidenciales'.

Por lo tanto, ese tipo de entrevistas no sirven para nada.

Júlia ha dit...

Francesc, d'acord amb el tema Iglesias, pot ser un souffle però de vegades la gent agafa taules i mira... el Mas quan començava tampoc tenia tanta dialèctica.

Anònim ha dit...

Si he de ser sincer, estic desconcertat amb l'actitud de les presentadores i periodistes que accepten donar aquesta imatge tan "suggeridora". No em sembla ni bé ni malament, però em pregunto quina intenció s'hi amaga més enllà d'una escenificació que pretengui torbar els entrevistats o el públic.

Pel que fa a la forma i els continguts de les entrevistes, estic d'acord amb tu: no hi ha substància. Generalitzacions i vaguetats. Tot té més d'espectacle que de periodisme d'investigació. Però crec que té més a veure amb qui controla els mitjans que no pas amb la professió.

Júlia ha dit...

Enric, no sé com s'hi avenen, algunes en la intimitat semblen fins i tot normals i serioses. Hem desterrat les cotilles però aquests talonassos són gairebé pitjos.

I sobre les entrevistes, totalment d'acord, a més a més burxen de forma descarada sobre coses que l'entrevistat no pot dir i a més de forma tan grollera que aquest es posa a la defensiva en lloc d'amollar indiscrecions.