DE QUAN LA CALOR ES VA CONVERTIR EN UNA MALALTIA ESTACIONAL

Fa tants anys que escric en aquest blog que els temes, de forma inevitable, es repeteixen de forma cíclica. És clar que els mitjans de comunicació fan el mateix, així que tampoc cal evitar la insistència en les temàtiques estacionals, resulta inevitable, forneix temes de conversa i assegura complicitats.

El tema de la meteorologia sempre ha estat interessant i tossut. Quan jo era petita recordo manifestacions planyívoles dels adults sobre el fet, no comprovat, de què algun estiu feia més calor que mai. Sovint, com en tants altres temes, s'evocava un passat inexistent en el qual les coses eren com havien de ser i feia fred a l'hivern, calor a l'estiu, tot i que suportable, i plovia quan tocava, a més a més d'existir la moda d'entretemps, vestits de llaneta lleugera i rebequetes bufones. Els canvis climàtics, quan jo era jove, s'atribuïen als coets que llençaven enlaire els de la cursa espacial.  Anteriorment s'havien atribuït els suposats canvis meteorològics a l'impacte dels gasos mortífers utilitzats a la Primera Guerra Mundial.

Els programes de la ràdio emetien el parte meteorológico, ja aleshores un espai d'èxit assegurat. Amb l'arribada de la televisió això del temps va agafar volada i els qui s'hi dedicaven de cara al públic es van començar a fer molt populars. Quan vam assolir la fita de comptar amb la nostra tele la cosa encara va tenir més èxit. Vam desenvolupar un vocabulari poètic lligat a la temàtica, amb mots tan reeixits com allò de la boira gebradora. Recordo com es va fer popular i entranyable el malauradament desaparegut de forma prematura Antoni Castejon o, el més popular de tots, Rodríguez Picó. Més endavant ja van sortir senyores, més aviat senyoretes, a explicar-nos els alts i baixos de la temperatura de xafogor. Una de les més admirades i lloades va ser la Mònica López però, ai, se'n va anar a Madrid!!! Fins i tot tenia un blog dedicat d'allò més impressionant.

Sembla inevitable que tot arribi a l'excés. Avui el temps que fa és com una malaltia, onades de fred, onades de calor, sequeres persistents, amenaces sobre canvis climàtics i recomanacions ximpletes (elaborades per experts, que ja és gros) sobre això de beure molta aigua i passar per l'ombra. Fa quatre dies la gent es planyia de la recent primavera, que va ser molt fresqueta i va contribuir a alentir les vendes de roba estival. Aquests dies fa calor, és clar, n'és l'època, i la televisió dedica una gran part dels informatius al tema, per si no ens n'havíem adonat per experiència pròpia.

Els programes s'amaneixen amb aportacions de la gent del poble, a la qual es pregunta com pot suportar la calorada i la gent, en general contenta de xuclar càmera, es plany i explica que té l'aire condicionat i un munt de ventiladors engegats. L'aire condicionat era un luxe de pijos no fa gaires anys i ara sembla un estri imprescindible i obligatori, com la calefacció, encara que visquis a llocs com Barcelona, on el fred no acostuma a ser exagerat, amb alguna excepció.

De tant en tant surt una veu sàvia, d'alguna persona d'edat, com ara una dama andalusa velleta que va xalar als nassos de l'entrevistador televisiu assegurant que per aquells verals sempre havia fet calor i s'apanyaven com podien i sense fer tanta escudella. No sé com pot sobreviure la pobre gent de països pobres i molt més calorosos que les nostres rodalies, la veritat,  fa pocs dies vam poder llegir que a l'Irak estaven a quaranta-cinc graus, sense llum ni aigua. I encara bo si a molts llocs del món malmès els únics problemes són els de la temperatura.

Durant el mes d'agost alguns canals de tele, entre els quals TV3, no fan programes nous, encara que el món s'enfonsi. Fins i tot els debats emmudeixen, i la gent mediàtica amb possibles se'n va a córrer món o a la torre de Cadaqués. En alguns casos, pocs, deixen substituts i així gent poc coneguda té oportunitats i feina, però, en general, ni això. Ens amollen programes d'estiu suposadament refrescants, amb títols tan excitants com ara No te la fotis. I ressusciten velles sèries i antigues pel·lícules, és clar que avui, amb tanta oferta de pagament la tele canònica més aviat ha anat de baixa.

Els polítics també intenten guillar però no és tan fàcil, tal i com està el panorama. Les vacances de la gent semblen avui imprescindibles tot i que hi ha qui no fa vacances i, de fet, les vacances pagades són un invent relativament modern generat per l'estat del benestar. Els presentadors i presentadores dedicats al temps que fa i al que farà s'acostumen a renovar de forma persistent. Les dones, sobretot, han de ser joves i maques i portar aquests talons impossibles i absurds, encara que ens expliquin com patirem amb la xafogor i que ens hem de refrescar. Observo que gairebé van més tapades a l'estiu que no pas a l'hivern, deu ser a causa de la temperatura ambient que tenen als platós, qui sap.

Per gaudir en profunditat de les incoherències del capteniment humà has de tenir uns quants anys i, com que la vida és breu, la memòria és curta. Recordes, si tens memòria, encara, estius plujosos, estius calorosos, sequeres repetides, primaveres gèlides i freds resistents. Tot passa i torna i si fa temps que no passa ja tornarà a passar. Però tot sembla nou a la gent jove i a les criatures, com ha de ser. Una afirmació que sovinteja, per part dels experts, és explicar-nos que aquest és l'estiu més calorós des de fa deu, quinze o tres anys. 

Com que als vells (gent gran, majors, tercera edat, ep, això de vell és un penjament, hores d'ara) se'ns tracta com a infants i cada vegada més, es veu que som en el grup de risc i ens han de repetir més sovint que cal beure aigua i no fer curses, ni tan sols passeigs, a les hores punta. No hauria de ser a l'inrevés i més aviat preguntar a la gent grandeta amb quins recursos s'entomava la síndrome estival en temps pretèrits? Ser al grup de risc no és culpa de la temperatura sinó de l'inevitable pas del temps, què hi farem, encara no som immortals ni s'ha inventat l'elixir de l'eterna joventut, tot i que ja s'intenta. Això de feu que la mainada i la gent gran beguin sovint i que no surtin en hores de més sol, sobretot pel que fa a la gent gran, em sembla d'un paternalisme autoritari insuportable, la veritat.

Res, vaig a mirar la tele, a veure què en diuen avui sobre la calor, vaja. Per cert, per què em tutegen, els poders públics, quan em fan recomanacions sobre les mesures preventives? Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta. I, per si no ho sabíeu, beveu aigua, no us poseu al sol a les hores punta ni a les despuntades, no feu curses evitables i preneu la fresca, penseu que hi ha qui ha estudiat molt per poder arribar a amollar-nos unes recomanacions tan originals, genials i imprescindibles.