QUI CERCA, A INTERNET, TROBA I COMPROVA

 

Searching, de moment, tan sols es pot veure, a Barcelona, als Mélies. Es tracta del primer llargmetratge d'Aneesh Chaganty, que també és l'autor del guió. John Cho, el protagonista, és un actor d'origen coreà relativament conegut. Es tracta d'una història de misteri, d'enjòlit, com havíem dit en d'altres temps, la gràcia de la qual rau en el fet de què se'ns explica, exclusivament, a través dels estris digitals del nostre temps. Pot semblar original però sembla que ja existeixen algunes iniciatives semblants, anteriors,  sense massa ressò, de tota manera.

La història és convencional, l'hem vist en moltes ocasions. Un pare trasbalsat per la mort de la seva jove i estimada esposa té una filla adolescent la qual desapareix en estranyes circumstàncies. L'home ha de recórrer a les xarxes socials i als buscadors per tal de poder esbrinar el que ha passat, cosa que farà que descobreixi coses que desconeixia sobre la noia.

La trama, com tantes altres de misteri, utilitza girs de guió, casualitats i fa algunes de les trampes habituals en el gènere. La veritat és que es podia haver teixit una xarxa més consistent, pel que fa a l'argument de fons. Si sou tafaners però no us agrada que us expliquin els finals millor que passeu de la wiki, en la qual s'explica tota la pel·lícula sense complexos. 

Un element curiós és que tots els missatges de les xarxes socials que surten a la pel·lícula  s'han passat al castellà, cosa que sobta sí, com és el cas, veus la pel·lícula en versió original. Els personatges parlen en anglès i llegeixen en castellà, vaja. Els subtítols en castellà, per cert, costen de llegir, car sovint estan sobre impressionats damunt del color blanc.

Més enllà d'aquests elements que poden semblar negatius he de dir que Searching m'ha agradat força per motius que van molt més enllà del guió. Mostra un món globalitzat amb gent de tot arreu integrada en la societat americana de forma normal i convencional, fa pensar sobre la mena de safareig  en el qual s'ha convertit el món mundial i, malgrat ser una pel·lícula de gènere no hi ha violència explícita ni es passen de rosca amb la sang i el  fetge. 

Els comentaris absurds que la gent escampa darrere les notícies morboses no són tan diferents dels comentaris ximplets que es feien -i es fan- als barris o als pobles sobre tot el que passava i passa. La recerca de la noia i les informacions que escampen els mitjans tampoc estan tan allunyats dels que feia la ràdio, en el seu bon temps, recordeu allò de la pel·lícula d'Allen amb la nena caiguda en un pou.

Searching mostra com ens assemblem tots plegats, els humans, en això de les  tendències. Tenim fotografies i vídeos a l'ordinador, passegem pel facebook i per altres indrets diversos i fem el que molta gent fa avui a tot arreu, amb algunes excepcions, que també hi ha els qui rebutgen el tema de forma contundent. Aquests repatanis potser trobaran a Searching elements per condemnar internet i l'afició a fer servir els recursos a l'abast, sobretot de forma exhibicionista. Però també es pot fer una lectura a la inversa, gràcies a la facilitat per informar-nos, ni que sigui de forma absolutament frívola, podem saber coses interessants sobre la gent i no deixar-nos enredar amb facilitat, al menys, els adults. Tot i que això de deixar-se enredar deu anar amb l'espècie, em temo.

M'agradaria poder veure el futur per un forat per tal de comprovar com molts dels aparells i imatges que incideixen en el desenvolupament d'aquesta pel·lícula han passat a ser una mena d'arqueologia digital,  d'aquí cinquanta, o menys anys.