ARXIPÈLAGS SIMBÒLICS

Philippe Claudel, escriptor i cineasta francès nascut a prop de Nancy, l'any 1962, ha esdevingut un autor d'èxit i reconegut. No tots els seus llibres ens han arribat traduïts i, si es pot, cal acostar-se a les versions originals d'aquest autor.  A L'arxipèlag del Gos, com en d'altres novel·les seves, ens immergeix en una geografia metafòrica, els personatges també son arquetips i els bateja amb noms com ara L'Alcalde, El Professor, La Vella, El Capellà... amb algunes excepcions molt significatives.

L'argument grinyola en algun moment i la història no resulta del tot rodona, passava una mica el mateix a Ànimes grises, però això és del menys. Que hi hagi morts, misteris i traïdories ha propiciat que, com sol passar avui, de forma abusiva, s'etiqueti el llibre, en part, com a thriller. Em temo que al final hi haurà poca cosa que no sigui novel·la d'enjòlit, vaja. 

Claudel beu en moltes fons i l'esquema del llibre pot semblar poc original, ens remet a èxits del passat, com ara a aquell Enemic del Poble ibsenià o al Crist de Nou crucificat, un clàssic de la meva joventut reeditat no fa gaire, per cert. Un fet inesperat sacseja una comunitat tancada, rància, endarrerida i poruga. En aquest cas el fet és ben actual, l'arribada de tres cadàvers d'estrangers a la platja d'aquesta illa metafòrica. Un perill, a més a més del del volcà, per a l'estabilitat sòrdida dels seus habitats, esperançats amb un futur i eteri turisme impossible.

L'actitud de les forces vives, exemplificades en els poders tradicionals de les comunitats, serà amagar el tema. Però el foraster acollit amb reticències, l'intel·lectual bonhomiós i responsable, no hi estarà d'acord. Caldrà neutralitzar-lo amb una acusació greu i sacrificar-lo pel suposat bé comú. És clar que les coses no son tan senzilles i pot ser que la presència dels ofegats acabi per arribar a l'eixida de casa.

L'originalitat de l'escriptor francès rau en què sap denunciar i inquietar, a l'entorn dels mal de la humanitat, a nivell col·lectiu i individual, sense fer pamflets i escrivint molt bé. Els problemes de l'ànima humana persisteixen i es repeteixen, però mai no són ben bé iguals, la gent canvia i les circumstàncies, també. L'evolució moral, que jo vull creure que existeix, va molt lenta i té alts i baixos. La grapa de l'autor és que inserint els fets en un espai imaginari el podem reconèixer i identificar sense  problemes, aquesta illa pot ser un barri, un poble, un país o un partit polític. Les misèries existeixen però tan sols es fan evidents quan convenen i es poden tergiversar, en profit dels qui manen.

L'Arxipèlag del Gos és una mena de faula moral ben intencionada, malauradament les denúncies intel·lectuals no han fet mai el forat esperat en el conjunt de la societat, de què serveix sensibilitzar-se sobre un tema si no hi pots fer gaire cosa, de forma directa? Tot i amb això calen escriptors i escriptores com Claudel que mirin una mica més enllà del seu melic, això sí. I que escriguin bé, per descomptat.