14.6.21

L'ENIGMA IBER, AVUI

 



L’exposició ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització’ es podrà veure al Museu d’Arqueologia de Barcelona fins al gener de 2022. Hi ha temps, doncs, de fer una visita i repetir, o d’aprofitar les moltes activitats que a l’entorn de l’exposició s’han programat. Des d’un punt de vista seriós però clar i didàctic s’incideix en el tema de la cultura dels anomenats pobles ibers, un mosaic divers i complex de civilitzacions que van viure a la península ibèrica durant una llarga època, entre l’edat del ferro i els segles VI-I aC, amb especial atenció a les comunitats que es van situar en l’actual territori català.


L’exposició planteja moltes preguntes i explica les recerques recents però els pobles ibers son encara un gran misteri. Tenim indicis, suposicions, però poques certeses sobre el seu origen, la seva organització social, sobre tot pel que fa a les classes humils. La seva llengua encara no ha estat interpretada malgrat algunes pistes pel que fa a la numeració o a determinades, poques, paraules. Els pobles ibers, a més a més, van rebre moltes influències exteriors que van influir força en la seva cultura i probablement eren poc homogenis.

Amb motiu de l’exposició el MAC ha editat un interessant catàleg en català, amb textos en castellà i angles, que recull articles d’especialistes en diferents aspectes de la cultura ibèrica. S’han organitzat cicles de conferències que continuaran durant la propera tardor, així com tallers familiars i visites guiades. S’incideix en el coneixement de la Ruta dels ibers, en funcionament des de 2008, que aplega més de vint-i-un jaciments i museus del país, estructurada en sis grans itineraris i que compta amb una web explicativa.



L’exposició reuneix prop de cinc-cents objecte de diferents museus i institucions. Algunes peces emblemàtiques que no son originals compten amb una rèplica molt ben feta, com ara les populars dames d’Elx i Baza.

Els àmbits en què es divideix l’exposició segueixen un fil conductor bàsicament cronològic: a la recerca dels ibers, el mosaic iber, els primers ibers, el temps dels prínceps, Iberia endins, entre Roma i Cartago i la fi d’un mon. En aquests àmbits trobem incorporats sis enigmes, de caràcter temàtic, sobre qüestions que encara no ens son prou conegudes, malgrat els avenços dels darrers anys. Un de molt important és el tema de la llengua, un altre el de les creences o l’antiga polèmica sobre una ciutat ibèrica a Barcelona, o la relació amb Anníbal, en el seu pas pel Pirineu, l’indret del qual encara no es coneix.



A banda d’aquesta interessat exposició el Museu del carrer de Lleida té un encant especial, una mida humana i propera i en poques ocasions et topes amb un excés de públic, sobretot si es tria amb cura l’horari. Aquest cap de setmana, quan hi vaig anar, hi havia moltes famílies amb infants, cosa que també fa il·lusió. Sempre s’hi redescobreix, més enllà de les exposicions temporals, algun tresor que no havies percebut o havies oblidat, el mateix que quan rellegeixes un bon llibre. 

És un d'aquells espais que he visitat molt sovint, des de ben joveneta, ha patits alts i baixos, un cert oblit en algunes èpoques o canvis inexplicables d'orientació. Ara sembla haver consolidat el seu paper i el seu espai a la ciutat. Hi havia dut sovint alumnes, sobretot de l'antiga EGB, la ubicació a Montjuïc fa que sigui un espai adient per a les sortides escolars. Fa anys van editar uns materials didàctics molt interessants, que ens van ser molt útils. Parlo d'un passat que ja sembla remot i suposo que l'oferta educativa continua excel·lint.

Tan sols vaig ensopegar-me amb un inconvenient, habitual des de fa anys als museus i exposicions: la manca de seients còmodes on poder, per exemple, gaudir d’informacions audiovisuals que has de copsar a peu dret. Considerant que la gent gran (per no dir 'vella', que els contemporanis se m'enfaden) conformem un grup important en això que en diuen consum cultural potser pagaria la pena un replantejament d’aquesta qüestió, de la qual m’he queixat en diferents ocasions i en diferents llocs. 

Sovint experts relacionats amb el tema i gent diversa m’ha donat la raó però en aquest cas, com, per exemple, en això de demanar més zones d’ombra gratuïtes a la platja, tinc la sensació de què és allò de predicar en el desert. En aquest museu, a més a més, no es compta amb una cafeteria amb cara i ulls, un servei que fa més agradable les visites a espais d'aquest tipus i possibilita el descans i l'aturada amable. M'imagino que hi ha problemes d'espai i potser el que dic sigui una frivolitat, però crec que una bona remodelació trobaria una solució adient, el mateix pel que fa a comptar amb una botiga més ben assortida.

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Gracias.
A tener en cuenta.
salut

Júlia ha dit...

Muy interesante y cerca de casa.

Montse Franch ha dit...

Molt d’acord amb la manca de Cafeteria i la botiga. Es a dir un merchandising amb cara i ulls.

Júlia ha dit...

Montse, és que hi ha llocs on sembla que volen que no t'hi entretinguis gaire, he, he.