ALLÀ ON VA EL COS, VA L'ÀNIMA

 

Escoltava ahir pel ràdio una informació sobre la polèmica que hi ha darrerament a L'Illa Roja, de Begur, entre nudistes i la resta de gent, els mal anomenats 'tèxtils', per molts motius, un dels quals la instal·lació d'una guingueta on no s'hi pot anar en pilotes. La guingueta ja ha tingut algun problema a causa del volum de la música, i, més enllà del tema de la vestimenta o la no-vestimenta el primer que em ve al cap és si feia falta, allà, un establiment d'aquest tipus.

L'Illa Roja és un espai molt bonic, arrecerat i discret, a tocar de la gran platja de Pals, però avui ja no hi ha secrets geogràfics enlloc. Crec que és la primera d'Espanya o de l'estat espanyol, com us agradi més, on es va practicar nudisme. Pel que vaig escoltar, l'ajuntament de Begur no ha vist mai amb bons ulls el tema malgrat que hi ha una recomanació del mateix Síndic de Greuges, que no té valor de llei ni d'obligació, però que aconsella respectar l'ús del lloc.

Tot plegat jo crec que s'insereix en un context general més greu, els pocs espais de la Costa Brava que encara es conserven o es conservaven estan en perill o ja s'han malmès, en aquests darrers anys. Tornar a Palamós, Calonge, L'Escala, quan fa anys que no s'hi ha estat, és plorar. Fins i tot em van agafar ganes de plorar quan vaig tornar a Menorca, fa pocs anys, amb l'Imserso, i això que era fora de temporada. 

Jo soc de cultura rància i tapadeta, m'agradi o no, i vaig créixer en una època en la qual això de destapar-se encara era mal vist i pecat. A la Barceloneta, durant un temps, es va prohibir el biquini i no cal dir com anava la cosa a les piscines de poble. Durant els setanta existien per Espanya piscines que separaven homes i dones, encara. No cal explicar que això de l'escàndol depèn de la imaginació, als llibres de Naguib Mahfuz els senyors egipcis joves flipen imaginant el que hi ha sota la roba atapeïda de les dames i els nostres besavis s'excitaven veient un turmell. 

L'Illa Roja la vaig descobrir per casualitat, de lluny, fa anys, caminant pels caminets de ronda. La gent que hi anava responia a una filosofia que, en ocasions, també em semblava excessiva perquè tot portat a l'extrem filosòfic em resulta incòmode. Pels seus volts havien pintat cartells poc amables amb els badocs que s'hi acostaven, com si fossin uns viciosos, que potser sí. 

Més endavant hi vaig anar i m'hi vaig banyar sense roba, com feia tothom allà, perquè en determinades ocasions resulta més còmode i allà et senties còmode, el dogmatisme nudista també havia evolucionat. Amb el temps es va practicar nudisme a molts més llocs, de vegades sense avís previ fins que els dogmàtics de tapar-se es van queixar i, com sempre, van recorrer a l'excusa de les criatures, pobretes, olvidant aquell títol de l'Alvaro de la Iglesia, Todos nacemos desnuditos.

A mi m'agradaria que a totes les platges i piscines la gent fes el que li semblés, si vol anar tapat que hi vagi i si es vol despullar, que es despulli i es remulli. Això seria el més natural sense deixar d'admetre que els qui fan naturisme en el marc d'una filosofia determinada tinguin els seus espais que no han de ser restrictius però que han de tenir una certa normativa, fins que no existeixi una reciprocitat generosa a tot arreu. 

Una vegada, a Alemanya, vam ser vora d'un llac, hi havia gent asseguda a l'herba, era un lloc molt bonic, i de tant en tant arribava algun jove, es despullava i es remullava i jo no ho vaig fer perquè l'aigua estava molt fresqueta i no em venia de gust. Avui veiem nus a la tele, en horari infantil, i ja no tenim cap motiu per escandalitzar-nos del que sigui, ja no hi ha aquells senyors assetjadors d'abans que deien guarreries a les noies joves, vestides més o menys i en qualsevol situació, bé, algun en deu quedar però estan més reprimits, controlats i mal vistos. Al teatre convencional, al cinema, hem vist molta xixa, sense problemes. Encara hi ha una certa discriminació ja que es més fàcil veure més nus de dames que de senyors i encara més fàcil veure joves que no pas vells. Una vegada algú jove que jo considerava normalet va escriure a feisbuc un comentari malevol i groller sobre les iaies que feien toples a la Barceloneta amb tot pengim penjam. Però tot això va de baixa, o així ho vull creure.

El que crec és que aquell paradís mig amagat que era L'Illa Roja va pel camí dels paradisos perduts i hi ha començat a anar des del moment en què hi ha començat a arribar mes gent de tot tipus i han anunciat el lloc per les xarxes i hi han portat grupets de turistes. La guingueta o xiringuito ja deu haver estat el súmmum, sembla que no et serveix begudes si no et tapes les vergonyes i l'excusa és que als càmpings nudistes als espais de restauració es fa així, cosa molt matisable.

Rebo notícies alarmants darrerament de gent que fa temps que va la Costa Brava, el que no sé es si s'hi pot fer alguna cosa, de moment les protestes populars han preservat llocs com Castells però també s'ha protestat per molts espais que s'han anat perdent perquè l'especulació espera amb paciència el moment adient i, quan te n'adones, Déu nos en guard d'un ja està fet. No passa tan sols a mar, tot això, vegeu com va la Cerdanya i he vist pobles reconvertits en quatre dies en un parc temàtic amb aparcament d'autocars a l'entrada. L'espècie humana és així i potser, per començar a fer-ho millor, ens hem d'acceptar com som, a nivell general, perquè un altre tema és això de 'la gent' com a col·lectiu impersonal mentre ens posem en una mena d'altura moral lligada al fet que no tenim cap hortet per vendre a bon preu, a un lloc o altre d'aquests que es promocionen.