Amb això de què no plou em ve aquests dies al cap la famosa cançó de Bécaud, un dels seus primers grans èxits, La lluvia por fin vendrá. És de finals dels cinquanta, de 1957, crec. La va cantar moltíssima gent, també en castellà, fins i tot el mateix Bécaud, aleshores tot es traduïa. Bécaud tenia uns trenta anys, a mi, que en tenia deu, em semblava gairebé vellet, però, això sí, molt elegant i atractiu. Jo pensava que els francesos eren tots així, aleshores. Aquesta fotografia que he trobat per la xarxa, amb la Brigitte Bardot guapíssima, és d'aquells anys.
Bécaud va venir sovint als musicals de principis de la tele, sobretot als que feia, a Miramar, Franz Joham. Va morir a l'edat que tinc jo, ara. En els seus darrers anys va estar una mica enretirat i es va limitar a editar recopilatoris però a França son molt fidels a la seva gent. Alguns sectors progres el rebutjaven una mica perquè no era un cantant social ni compromès i ja se sap que en els anys de la meva joventut érem molt radicals en aquesta mena de coses.
Els cançoners excursionistes van incloure algunes versions en català de cançons seves, més conegudes que la de la pluja que ha d'arribar. Com ara el popular Et maintenant, que feia i ara què faIg, i què m'espera, tot aquest temps, què serà de mi... Amb la colla fèiem l'acompanyament i tot. Aquesta de la sequera persistent, en castellà, té una bona versió dels Cinco Latinos. Una amigueta de l'escola presumia de tocadiscos, tenia la cançó en castellà, em va ensenyar la lletra i la cantàvem sovint, recordo, en aquell final dels cinquanta del segle XX.
El tema de la pluja ha estat molt musical, conformaria gairebé un gènere, però aquí parla de que no plou. Això de què el xicot pagès la cobrirà de joies quan plogui i facin calaix avui sembla paternalista. En tot cas la cançó és molt bonica, evocadora, encara més quan estem esperant la pluja amb candeletes, en aquests dies que no son encara el millor temps però en tenen tota l'alegria...
5 comentaris:
Tinc un casette i un CD de Becaud, i recorda que l'important és la rosa...
Jo en tinc una pila, sobretot tenia cassettes que ja he 'retirat', ara tot és a internet, he, he.
M'agrada molt aquesta cita del final, "en aquests dies que no són encara el millor temps però en tenen tota l'alegria...": res em sobta tant com la preprimavera.
L'important c'est la rose m'agrada moltíssim! No coneixia la de la pluja. Raimon també canta "La pluja no sap ploure"...
No m'estranya que no sabessis la cançó, és molt antiga i tu ets molt més jove que jo, he, he. La cita és del poema 'L`'ametller, de Joan Maragall, i sempre em ve al cap en aquesta època de l'any.
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
¡Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents …
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.
(inclòs en Les disperses, 1904)
El clima mediterrani té això, que la pluja és atzarosa, imprevisible, i 'no sap ploure'.
Encantade de veure' t per aquí.
ah, i, evidentment 'l'important és la rosa'
Publica un comentari a l'entrada