22.6.22

RECORDS I EVOCACIONS ARTÍSTIQUES

 

M'he assabentat fa poc de la mort d'Aurora Altisent i he pogut comprovar que, malgrat que els mitjans no li han dedicat grans espais, se n'han fet ressò, la majoria. Durant alguns anys, per Nadal, Reis o Sant Jordi, els seus llibres de dibuixos van ser un regal adient i de bon gust, molt apreciat. Molts dels seus llibres es poden trobar a un preu molt barat, considerant el contingut, a les imprescindibles webs de segona mà i llibres d'ocasió.

He trobat un article amb entrevista, a l'ARA, de Toni Vall i tot just de fa un any. També m'he ensopegat amb una entrada molt extensa, de fa uns cinc anys, al blog del Ricard Fernández Valentí, que, per a mi, és un blog de culte.

https://diumenge.ara.cat/diumenge/aurora-altisent-vida-present_1_4210320.html

https://eltranvia48.blogspot.com/2014/04/recordando-la-figura-y-el-arte-de.html

No cal, doncs, que m'extengui més sobre la vida i obra de l'artista. Va ser una artista que va fer poc soroll, va tenir una vida tranquil·la i ha mort molt gran, això també compta a l'hora de limitar les mitificacions. Per altra banda, no negaré que som un país una mica desagraït i que ens movem a modes i tendències. Quan algú molt gran mor, darrerament, si és molt rellevant, en lloc de dedicar-li un espai nou a la tele es va a la bota del racó de les entrevistes del passat, tipus S(AVIS), Espinàs, Soler Serrano i tantes altres, i, au, ja hem quedat bé.

De fet l'oblit es inevitable i, també, que ens passin per alt notícies rellevants, desaparicions que saben greu i coses així. En alguns articles sobre la mort d'Altisent també feien referència a Paula Rego, gran, però no tant. Creia que en algun moment havia parlat en algun dels meus blogs tant de l'una com de l'altra però he comprovat que no és així. Rego em va impressionar quan vaig conèixer la seva obra, a l'exposició de La Virreina de fa alguns anys. És d'aquelles artistes admirades de les quals segurament no tindria cap quadre al menjador, tot el contrari dels dibuixos d'Altisent.

Sempre, en el cas d'artistes grans, tornar a sorgir la història de les mítiques Galeries Laietanes, que mereixerien un documental acurat. Hi ha dones artistes de totes les edats i totes les tendències però si aneu a una mostra, fins i tot d'art contemporani, amb aportacions col·lectives, les dones encara son minoria escandalosa, i ja no parlo de gent gran sinó de les noves generacions. 

D'Aurora Altisent m'agradaven, fins i tot, el nom i el cognom. El nom d'Aurora sempre m'ha agradat, des de petita, i això d'Altisent en sona a so de campaneta artística, no sé si m'explico. Son sentiments subjectius i difícils d'explicar, ho admeto. Alguns dibuixos d'Altisent ja son història perquè, tot i no ser excessivament antics, hi ha interiors que ja han desaparegut. Al capdavall tot desapareix o desapareixerà, hojas somos en el viento, que cantava Machín.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Els dibuixos són molts bons, però reconec que no havia sentit parlar mai d'ella. La bella Aurora era una veina del carrer de Vilarrubies que li deien així perqué era molt guapa.

Salut.

Júlia ha dit...

https://beteve.cat/cultura/mor-dibuixant-aurora-altisent-cronista-barcelona/

Júlia ha dit...

Bella Aurora era una marca de productes de bellesa, per cert, recuperada,

para juventud, belleza y lozanía, Bella Aurora cada día.

https://bella-aurora.com/es-es/?gclid=CjwKCAjw-8qVBhANEiwAfjXLrpT9Dwgp7m11LW6xHotjmVKe5dSPA4AThNihJo885szo2_RNZZHH1hoC6tkQAvD_BwE

Francesc Puigcarbó ha dit...

Gracies per l'enllaç. D'aixó li venia el nom de Bella Aurora, de la marca de productes de bellesa.

Júlia ha dit...

Ja m'ho imagino.