LLIBRES, MISTERIS, EDITORIALS, RECOMANACIONS

 

Ja he comentat en alguna ocasió la devoció que tinc, en general, per la tasca de l'editorial Hoja de Lata. Els seus llibres no es troben amb facilitat a les llibreries habituals, per sort, avui, sempre ens queda la xarxa i el bon fer de la papereria del barri. Hi ha editorials, nostrades o no, que no existeixen per als llibreters de culte que, en ocasions, tot i que resulta impossible que s'hagin llegit tot el que tenen, aconsellen i recomanen. És clar, sempre els pots demanar els llibres que vols i, en general, te'ls fan arribar. Però, com deia una peixatera del meu barri, el que no es veu, no es ven. Tinc una mica de mania a aquests prestatgets de recomanacions que tenen algunes llibreries grandetes. Bé, si alguna vegada n'hi posen un de meu potser em farà gràcia i tot, humana so.

El darrer llibre que he llegit, d'aquesta editorial, és una novel·la d'enjòlit d'una autora força oblidada, Helen McCloy, una història situada a l'Amèrica elitista dels cinquanta, amb les seves escoles tipus anglès i en la qual sura el tema del doble, amb concessions a un suposats fets paranormals als quals, però, es donar, al final del llibre, una explicació raonable. Aquesta novel·la, com d'altres de l'autora, era inèdita a l'estat espanyol fins que l'editorial no la va recuperar, com ha fet amb d'altres llibres del seu catàleg.

També es poden trobar a Hoja de Lata uns quants llibres d'una altra autora de llibres de misteri, Josephine Tey, escocesa. Més enllà de les novel·les d'aquest  gènere l'editorial ha recuperat, per exemple, els llibres de Luisa Carnés. No soc incondicional d'autors, autores o editorials, recordo el temps en el qual algú assegurava que els llibres de determinada editorial, molt promocionada, per cert, sempre tenien garantia de qualitat. Això és molt relatiu,  a banda de què tot son gustos, però els que, fins ara, he llegit d'Hoja de Lata, sempre m'han semblat interessants i fruit d'una política valenta, desacomplexada i arriscada.

Malauradament els programes sobre llibres son uns grans absents a les nostres ràdios i teles, també els de música, em sembla. Els suplements literaris han anat a menys i sovint estan condicionats per pressions editorials, a banda de què gent amb relacions professionals en els mitjans escriu i ja té una mica de promoció assegurada, d'entrada. El fet de trobar molts llibres a les biblioteques, sense negar el gran servei que fan, quan es tracta de novetats sovint perjudica les vendes. Més d'una persona m'ha dit, comentant algun llibre, que ja el demanaria a la biblioteca. Les novetats es troben aviat a la biblioteca, fins i tot a ebiblio. Una excusa és que a les cases hi ha poc lloc, cosa certa, és clar. I en el mon literari tot es mou a cop de novetats, les reedicions es promocionen  com si fossin novetats, tot i que hi ha un mercat de segona mà molt interessant.

Una amiga també escriptora m'explicava fa poc que una persona li va comentar que havia llegit un llibre seu i que li havia agradat molt. I, cosa que amb una mica de seny es podia haver estalviat, que l'havia tret... de la biblioteca. 

Un altre tema és la proliferació de clubs de lectura, molts a les biblioteques, precisament, on t'ho donen tot fet, reculls el llibre, et trobes per comentar-lo, el retornes i et socialitzes amb la gent, com diuen ara, cosa que està molt bé tot i que, en el fons, limita el poder de decisió personal a l'hora de triar lectures i, en general, es dona per bona la tria feta pels responsables. Hi ha, es clar, clubs de lectura sobre temes específics, això ja seria tota una altra cosa.

https://www.hojadelata.net/