ELS TRETZE CONTES DE LUISA CARNÉS

Luisa Carnés va ser una escriptora que podríem classificar com 'del 27`' tot i que en les darreres referències a les dones importants d'aquella generació el seu nom no s'havia inclòs fins fa poc.  Per sort l'admirable editorial 'Hoja de Lata' va recuperar la seva novel·la Tea Rooms i, més endavant, aquest interessant recull de relats. 

Aquests tretze contes ens porten des del la República espanyola fins els Estats Units de la discriminació racial. Reflecteixen la trajectòria de l'autora, exiliada després de la guerra, a causa del franquisme, i que va acabar per viure a Mèxic fins a la seva mort, l'any 1964, a causa d'un accident.

Alguns d'aquests contes havien estat publicats, però en trobarem algun d'inèdit. A la gran majoria les dones hi tenen un paper rellevant. Es poden dividir en quatre grups, un d'ells ambientat encara en temps republicans. Les tradicions topen amb la modernitat i la possible renovació. Després en trobem de centrats en la postguerra i l'exili. També l'estil varia, i arribem a l'època mexicana de Carnés, per acabar amb referències als Estats Units dels seixanta.

Tots els relats sorprenen, malgrat l'estil canviï tots els relats emocionen o fan pensar. Al seu darrera hi copsem influencies diverses i un nivell intel·lectual remarcable. Molts dels éssers humans ens resulten propers, moderns, malgrat haver passat el temps. 

Carnés (1905-1964) va tenir una infantesa molt humil, va poder anar poc a l'escola i es va posar a treballar als onze anys, aixi que es pot considerar autodidacta. Tampoc va tenir de joveneta massa ocasions de llegir llibres, s'havia de conformar amb els fulletons publicats a la premsa.  Militant comunista convençuda, la seva ideologia es reflecteix en molts moments en els contes i novel·les.

https://es.wikipedia.org/wiki/Luisa_Carn%C3%A9s

https://www.zendalibros.com/natacha-de-luisa-carnes-la-novela-como-pan-intelectual-del-obrero/

LLIBRES, MISTERIS, EDITORIALS, RECOMANACIONS

 

Ja he comentat en alguna ocasió la devoció que tinc, en general, per la tasca de l'editorial Hoja de Lata. Els seus llibres no es troben amb facilitat a les llibreries habituals, per sort, avui, sempre ens queda la xarxa i el bon fer de la papereria del barri. Hi ha editorials, nostrades o no, que no existeixen per als llibreters de culte que, en ocasions, tot i que resulta impossible que s'hagin llegit tot el que tenen, aconsellen i recomanen. És clar, sempre els pots demanar els llibres que vols i, en general, te'ls fan arribar. Però, com deia una peixatera del meu barri, el que no es veu, no es ven. Tinc una mica de mania a aquests prestatgets de recomanacions que tenen algunes llibreries grandetes. Bé, si alguna vegada n'hi posen un de meu potser em farà gràcia i tot, humana so.

El darrer llibre que he llegit, d'aquesta editorial, és una novel·la d'enjòlit d'una autora força oblidada, Helen McCloy, una història situada a l'Amèrica elitista dels cinquanta, amb les seves escoles tipus anglès i en la qual sura el tema del doble, amb concessions a un suposats fets paranormals als quals, però, es donar, al final del llibre, una explicació raonable. Aquesta novel·la, com d'altres de l'autora, era inèdita a l'estat espanyol fins que l'editorial no la va recuperar, com ha fet amb d'altres llibres del seu catàleg.

També es poden trobar a Hoja de Lata uns quants llibres d'una altra autora de llibres de misteri, Josephine Tey, escocesa. Més enllà de les novel·les d'aquest  gènere l'editorial ha recuperat, per exemple, els llibres de Luisa Carnés. No soc incondicional d'autors, autores o editorials, recordo el temps en el qual algú assegurava que els llibres de determinada editorial, molt promocionada, per cert, sempre tenien garantia de qualitat. Això és molt relatiu,  a banda de què tot son gustos, però els que, fins ara, he llegit d'Hoja de Lata, sempre m'han semblat interessants i fruit d'una política valenta, desacomplexada i arriscada.

Malauradament els programes sobre llibres son uns grans absents a les nostres ràdios i teles, també els de música, em sembla. Els suplements literaris han anat a menys i sovint estan condicionats per pressions editorials, a banda de què gent amb relacions professionals en els mitjans escriu i ja té una mica de promoció assegurada, d'entrada. El fet de trobar molts llibres a les biblioteques, sense negar el gran servei que fan, quan es tracta de novetats sovint perjudica les vendes. Més d'una persona m'ha dit, comentant algun llibre, que ja el demanaria a la biblioteca. Les novetats es troben aviat a la biblioteca, fins i tot a ebiblio. Una excusa és que a les cases hi ha poc lloc, cosa certa, és clar. I en el mon literari tot es mou a cop de novetats, les reedicions es promocionen  com si fossin novetats, tot i que hi ha un mercat de segona mà molt interessant.

Una amiga també escriptora m'explicava fa poc que una persona li va comentar que havia llegit un llibre seu i que li havia agradat molt. I, cosa que amb una mica de seny es podia haver estalviat, que l'havia tret... de la biblioteca. 

Un altre tema és la proliferació de clubs de lectura, molts a les biblioteques, precisament, on t'ho donen tot fet, reculls el llibre, et trobes per comentar-lo, el retornes i et socialitzes amb la gent, com diuen ara, cosa que està molt bé tot i que, en el fons, limita el poder de decisió personal a l'hora de triar lectures i, en general, es dona per bona la tria feta pels responsables. Hi ha, es clar, clubs de lectura sobre temes específics, això ja seria tota una altra cosa.

https://www.hojadelata.net/