Aquests actes serveixen per retrobar-te amb molta gent, fins i tot amb persones que fa temps que no veus i que, elles també, tenen així un motiu per quedar.
Ha estat una sort poder comptar amb la confiança de l'editorial Stonberg, la gent que no tenim relacions ni contactes mediàtics sabem que cada dia és més difícil publicar llibres en paper i, encara més complicat, que les publicacions tinguin difusió.
La novel·la incideix en el tema de la televisió i la popularitat efímera, lligada a la frase del gran Mark Twain que encapçala el llibre. Un canal de televisió emet, per la tarda, en directe, un talk show centrat en una situació dramàtica o conflictiva, amb quatre participants cada dia, persones que han estat protagonistes o testimonis de situacions relacionades amb el tema triat.
Per a una de les sessions s'ha optat per la trista situació de la prostitució humil o miserable, durant la postguerra, allò que de forma grollera i ofensiva es va qualificar durant anys de putes barates. Quatre dones grans han estat seleccionades per explicar la seva vida i la seva experiència. El programa el presenta i dirigeix Mariví Cantavieja, una periodista atractiva, ambiciosa, emprenedora i de bona casa, amant d'una vella glòria de la ràdio i de la televisió del passat, persona culta i polifacètica, Juanjo Badia, molt més gran que no pas ella però encara amb carisma i contactes a tot arreu.
En una Barcelona en transformació constant, en la qual alternen la pobresa i l'ambició, la fatxenderia i el disseny, a l'inici de l'era Obama, en la qual es pateixen ja els efectes de la crisi econòmica, amb dificultats per trobar feina, fins i tot per part dels joves amb titolació universitària i una bona preparació, un conjunt de persones, de generacions i orígens diferents, entrecreuaran les seves vides a l'entorn d'aquest programa de gran audiència, situat en el límit subtil entre la televisió escombraries i les produccions amb aspiracions vagament culturals.
En clau irònica, més enllà dels tòpics i del llenguatge políticament correcte, la pintoresca i diversa societat urbana mostrarà les seves grandeses i les seves misèries, la seva fragilitat i la seva hipocresia. I es constatarà la gran dificultat per a la permeabilitat social quan no es tenen diners ni es pertany a les elits de sempre.
La Merienda, un d'aquests berenars televisius devotament seguits per molta gent, dones la gran majoria, acabarà de forma sobtada, amb un escàndol imprevisible. Però tot passa, les persones afectades superaran els problemes i la vida seguirà, com sempre, malgrat tot, ja que la fama i l'èxit estan destinats, més aviat o més tard, a l'oblit. Amb els seus defectes i les seves virtuts, cadascú a la seva manera, els protagonistes d'aquesta història coral acabaran per desvetllar-nos, en el seu conjunt, una nostàlgica tendresa existencial.
Per parlar del llibre, de literatura, dels mitjans de comunicació o de les relacions humanes, en general, i passar una bona estona de tertúlia informal, us espero avui, de dos quarts de set del vespre fins a les vuit, a la Biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec.
5 comentaris:
Que vagi molt bé la presentació.
Salut.
Gràcies!!!!
Per cert, has rebut moltes garrotades per publicar en castellà?
He donat explicacions molt convicents que et resumiré. Aquest llibre, una primera versió, el vaig escriure en català fa un munt d'anys, el vaig enviar a algun concurs i res de res. Vaig conèixer a L'H un mestre castellà que tenia una petita editorial, se suposava que me'l publicaria, aleshores el vaig traduir. I me'l publicava pagant jo una pasta.
Així va quedar el llibre adormit. Mentrestant, fa temps, a causa d'un problema informàtic vaig perdre el disc dur on tenia la versió en català. De vegades hi ha gent, sobretot al meu barri on hi ha molta barreja multicultural, que em pregunta si tinc alguna cosa en castellà. Les grans editorials, avui, ja treuen les coses de forma simultània en castellà i català, costa fins i tot de saber quina és la versió 'original' i he tingut algunes sorpreses.
El cas és que vaig repassar la novel·la, la vaig refer bastant, he de dir que en el temps de la primera versió no hi havia mòbils, i, de fet, em va semblar que el tema, la tele-escombraries, era potser més creible en castellà. Entre unes coses i unes altres, i sense que serveixi de precedent, tot i que ves a saber, vaig decidir intentar publicar aquest en castellà.
No he rebut garrotades, al contrari, la llarga història de les meves penes literàries acostuma a fer gràcia, en tot cas si la versió original en català, més 'rusiñolesca' i menys estripada, me l'hagués publicat algú, la història del llibre seria diferent. Al ser en castellà, com si anés disfressada, vaig gosar posar més 'tacos'.
Si la llegeixes ja em diràs què et sembla, en general veig que els qui l'han llegit s'ho han passat molt bé.
En castellà tinc alguna coseta, per exemple, uns poemes per a infants que vaig fer per un llibre de lectura, en català i castellà.
Ara podria dir que així tinc esperances d'obrir-me al mercat hispanoamericà que és molt nombrós, però em temo que... ja m'agradaria, he, he.
Els llibres de llengües minoritàries si no tenen traduccions i difusió, res de res. Encara bo que em publiquin alguna coseta de tant en tant, he, he.
De fet jo soc molt poc dogmàtica amb el tema, a casa érem tots catalans però a l'escala, l'escola i el barri, la barreja era el més habitual, no sento que per a mi sigui una llengua imposada ni res, ni que tingui disglòsia o d'altres malalties rares. M'agrada més llegir i escriure en català però crec que em defenso de la mateixa manera, llàstima que no em passi amb l'anglès, el francès, l'alemany o el xinès.
Publica un comentari a l'entrada