Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Merienda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Merienda. Mostrar tots els missatges

21.4.23

PER SEGUIR LA TRADICIÓ...

 

Diumenge pel matí seré una estona a la parada de l'editorial Stonberg. Per la tarda em podreu trobar a la Plaça del Molino, a la parada de CERHISEC en la qual, a banda dels meus llibres, podreu trobar les imprescindibles publicacions sobre història del barri.

I aquí podeu escoltar un programa de ràdio en el qual parlo 'del meu llibre' però també de moltes altres coses. A partir del minut 22...


https://radioactius.org/2023/04/19/sant-jordi-en-familia/




2.1.23

UN BERENAR QUE ENCARA DURA

 



Gairebé de forma simultània m'ha arribat la liquidació de drets d'autora d'aquest any, amb un muntant modest però millor del que podia esperar, considerant l'anonimat en el qual ens movem tantes escriptores -i escriptors-, i una amable carta de l'escriptora Olga Xirinacs, en la qual, entre d'altres coses, em comenta el llibre.


Olga Xirinacs (1/1/2023)

Ara et parlo de "La merienda", certament un llibre notable en molts sentits. Una protagonista com la Tere Andreu retrata el sentir i el desig de moltes de les dones que, en el recer de casa seva, contemplen la televisió com si formessin part dels programes que esmentes.

Quan s'agafa certa familiaritat amb els presentadors, que "també" es presenten a cada casa on són vistos, el públic hi sol parlar des de cada cambra, bar, taller, on se'ls contempli. Cadascun de nosaltres té alguna cosa a dir, canviaria aquella paraula, faria comparacions odioses o no, corregiria la presentadora o li proposaria algun tema que considerés important o de plena actualitat.

La nostra simpatia, en el llibre, o sigui, des del nostre punt de vista i a curta distància, la donem a la Tere, que ha escoltat la proposta d'un programa on ella creu que podria intervenir: hi té coses a dir i, a més, ocuparia un lloc que tants privilegiats han ocupat abans, perquè entén que la glòria de televisió bé pot anar coronant una persona després de l'altra i ella té experiència de vida, que seria útil al tema proposat. I una certa ambició també li reconeix el lector a la Tere; és clar, sense empenta res no s'aconsegueix, i aquest és el camí, l'aventura que Tere es disposa a seguir amb tota la seva energia.

Admiro de tu, Júlia, la teva fecunda i àmplia creació de personatges. No és fàcil anar-los donant un camí en la novel·la, ser coherent amb les seves activitats i portar-los cap a un final rodó, com és el de "La merienda".

Has excel·lit en "omplir" el personatge, cada personatge, amb una autonomia pròpia, amb la seva personalitat i caràcter, de manera que l'enllaç entre uns i altres a través de la narració no es fa de cap manera estrany al lector que el segueix.

Es nota que és un llibre molt treballat, on res no queda a l'atzar i que no cau en els tòpics tan corrents de força novel·listes o pseudo-novel·listes actuals.

Has dotat els caràcters de profunditat: s'hi troba la consciència del pas i del pes de la vida, i hi afegeixes una ironia amable, encertada però no feridora, realista a la fi, que ens fa considerar propers els seus moments de viure (...)


https://www.stonbergeditorial.com/product-page/la-merienda-j%C3%BAlia-costa


26.10.22

BERENARS AMB REREFONS: PRESENTACIÓ DE 'LA MERIENDA', AL POBLE-SEC


La fama és vapor;
la popularitat, un accident;
l'única certesa terrenal és l'oblit.

Mark Twain


Avui, nova presentació del meu darrer llibre, a la Biblioteca del Poble-sec, gràcies a la col·laboració de Sònia Garcia, periodista, gestora cultural, poeta i moltes coses més, una de les ànimes de la Bibliomusicineteca. 

Aquests actes serveixen per retrobar-te amb molta gent, fins i tot amb persones que fa temps que no veus i que, elles també, tenen així un motiu per quedar. 

Ha estat una sort poder comptar amb la confiança de l'editorial Stonberg, la gent que no tenim relacions ni contactes mediàtics sabem que cada dia és més difícil publicar llibres en paper i, encara més complicat, que les publicacions tinguin difusió.

La novel·la incideix en el tema de la televisió i la popularitat efímera, lligada a la frase del gran Mark Twain que encapçala el llibre. Un canal de televisió emet, per la tarda, en directe, un talk show centrat en una situació dramàtica o conflictiva, amb quatre participants cada dia, persones que han estat protagonistes o testimonis de situacions relacionades amb el tema triat. 

Per a una de les sessions s'ha optat per la trista situació de la prostitució humil o miserable, durant la postguerra, allò que de forma grollera i ofensiva es va qualificar durant anys de putes barates. Quatre dones grans han estat seleccionades per explicar la seva vida i la seva experiència. El programa el presenta i dirigeix Mariví Cantavieja, una periodista atractiva, ambiciosa, emprenedora i de bona casa, amant d'una vella glòria de la ràdio i de la televisió del passat, persona culta i polifacètica, Juanjo Badia, molt més gran que no pas ella però encara amb carisma i contactes a tot arreu.

En una Barcelona en transformació constant, en la qual alternen la pobresa i l'ambició, la fatxenderia i el disseny, a l'inici de l'era Obama, en la qual es pateixen ja els efectes de la crisi econòmica, amb dificultats per trobar feina, fins i tot per part dels joves amb titolació universitària i una bona preparació, un conjunt de persones, de generacions i orígens diferents, entrecreuaran les seves vides a l'entorn d'aquest programa de gran audiència, situat en el límit subtil entre la televisió escombraries i les produccions amb aspiracions vagament culturals.

En clau irònica, més enllà dels tòpics i del llenguatge políticament correcte, la pintoresca i diversa societat urbana mostrarà les seves grandeses i les seves misèries, la seva fragilitat i la seva hipocresia. I es constatarà la gran dificultat per a la permeabilitat social quan no es tenen diners ni es pertany a les elits de sempre.

La Merienda, un d'aquests berenars televisius devotament seguits per molta gent, dones la gran majoria, acabarà de forma sobtada, amb un escàndol imprevisible. Però tot passa, les persones afectades superaran els problemes i la vida seguirà, com sempre, malgrat tot, ja que la fama i l'èxit estan destinats, més aviat o més tard, a l'oblit. Amb els seus defectes i les seves virtuts, cadascú a la seva manera, els protagonistes d'aquesta història coral acabaran per desvetllar-nos, en el seu conjunt, una nostàlgica tendresa existencial. 


Per parlar del llibre, de literatura, dels mitjans de comunicació o de les relacions humanes, en general, i passar una bona estona de tertúlia informal, us espero avui, de dos quarts de set del vespre fins a les vuit, a la Biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec.