Gairebé de forma simultània m'ha arribat la liquidació de drets d'autora d'aquest any, amb un muntant modest però millor del que podia esperar, considerant l'anonimat en el qual ens movem tantes escriptores -i escriptors-, i una amable carta de l'escriptora Olga Xirinacs, en la qual, entre d'altres coses, em comenta el llibre.
Olga Xirinacs (1/1/2023)
Ara et parlo de "La merienda", certament un llibre notable en molts sentits. Una protagonista com la Tere Andreu retrata el sentir i el desig de moltes de les dones que, en el recer de casa seva, contemplen la televisió com si formessin part dels programes que esmentes.
Quan s'agafa certa familiaritat amb els presentadors, que "també" es presenten a cada casa on són vistos, el públic hi sol parlar des de cada cambra, bar, taller, on se'ls contempli. Cadascun de nosaltres té alguna cosa a dir, canviaria aquella paraula, faria comparacions odioses o no, corregiria la presentadora o li proposaria algun tema que considerés important o de plena actualitat.
La nostra simpatia, en el llibre, o sigui, des del nostre punt de vista i a curta distància, la donem a la Tere, que ha escoltat la proposta d'un programa on ella creu que podria intervenir: hi té coses a dir i, a més, ocuparia un lloc que tants privilegiats han ocupat abans, perquè entén que la glòria de televisió bé pot anar coronant una persona després de l'altra i ella té experiència de vida, que seria útil al tema proposat. I una certa ambició també li reconeix el lector a la Tere; és clar, sense empenta res no s'aconsegueix, i aquest és el camí, l'aventura que Tere es disposa a seguir amb tota la seva energia.
Admiro de tu, Júlia, la teva fecunda i àmplia creació de personatges. No és fàcil anar-los donant un camí en la novel·la, ser coherent amb les seves activitats i portar-los cap a un final rodó, com és el de "La merienda".
Has excel·lit en "omplir" el personatge, cada personatge, amb una autonomia pròpia, amb la seva personalitat i caràcter, de manera que l'enllaç entre uns i altres a través de la narració no es fa de cap manera estrany al lector que el segueix.
Es nota que és un llibre molt treballat, on res no queda a l'atzar i que no cau en els tòpics tan corrents de força novel·listes o pseudo-novel·listes actuals.
Has dotat els caràcters de profunditat: s'hi troba la consciència del pas i del pes de la vida, i hi afegeixes una ironia amable, encertada però no feridora, realista a la fi, que ens fa considerar propers els seus moments de viure (...)
https://www.stonbergeditorial.com/product-page/la-merienda-j%C3%BAlia-costa