11.10.22

UN CANT A LA VIDA, JAQUETTI VISTA PER SUSANNA BARRANCO

 


L'any 2020 es va dedicar a Palmira Jaquetti, amb motiu del cent vint-i-cinquè aniversari del seu naixement. Jaquetti és encara un personatge poc conegut per la majoria tot i que en l'àmbit de la música popular  i en molts indrets pels quals va passar no se l'ha oblidat mai. Vaig saber, aleshores, que Jaquetti, per casualitat, havia nascut al Poble-sec. Amb aquesta excusa li vaig dedicar una xerrada de CERHISEC la qual, per les circumstàncies d'aleshores, va haver de ser online.

https://balcopoblesec.blogspot.com/2020/04/palmira-jaquetti-va-neixer-al-poble-sec.html

No em va costar fer la xerrada, el Departament de Cultura de la Generalitat va endegar una web excel·lent, amb molta informació de tot tipus, molt interessant i recomanable.

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/

Ahir es va estrenar, a la Filmoteca, el magnífic documental de Susanna Barranco, qui, per cert, també té el seu estudi al meu barri, Palmira Jaquetti. Un cant a la vida. Barranco va comentar que fer un documental és, avui, un miracle, però els miracles, de tant en tant, sembla que existeixen. La temàtica i la directora mereixien una assistència molt més nombrosa però, vaja, l'acte va ser digne i ben organitzat. 

El documental es passarà pel canal 33 el dia 13, demà passat, una mica tard per als meus horaris. En tot cas no hi ha res com veure el cinema en pantalla gran. En el documental s'entrevisten persones diverses, s'hi poden veure imatges emblemàtiques d'aquelles muntanyes tan endarrerides del passat, ja que se centra, sobretot, en la tasca feta al Pallars i es passa de forma subtil per la biografia de Jaquetti. Per cert, a la web de la tele diu que s'ha fet 'amb motiu del centenari de la mort del personatge', cosa que vol dir que potser ja som a l'any 2063. 

https://www.ccma.cat/tv3/el-documental/el-documental-estrena-palmira-jaquetti-un-cant-a-la-vida/noticia/3188598/

Una de les persones que surten al documental és el monjo Massot i Montaner, un gran savi, que vam perdre l'abril d'aquest any, em va emocionar veure'l. A banda de gent gran que va conèixer o va tenir referències sobre Jaquetti també hi surt gent jove, fent reflexions molt interessants sobre el lloc que li pertoca a la cançó tradicional en el present. L'enyorament del passat, sovint inevitable, obvia les mancances i misèries d'aquells indrets muntanyencs tan feréstecs. Massot i Montaner incideix en la importància, més enllà dels reculls de cançons, que tenen les reflexions i anotacions de Jaquetti sobre els llocs i la gent. 

Amb aquest documental, i em passa amb molts altres, em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, la complexa personalitat de Jaquetti i el seu coratge anant per aquells mons de Déu, fins i tot amb tots els seus problemes de mobilitat després de la malatia, o el trist matrimoni amb un marit que no va estar a l'alçada i va guillar, son elements altament novel·lables. Jaquetti, sempre en actiu, va sobreviure a la guerra i la postguerra i va morir d'una forma contemporània, en un accident de trànsit, el 1963. 

Susanna Barranco té molts altres documentals de categoria,  és una professional multidisciplinar, poeta, actriu i un munt de coses més. No sé si valorem com cal aquestes persones de tanta volada. Hi ha persones que, ahir, em van dir que no anaven a la Filmoteca perquè ja 'el passarien per la tele', em va recordar allò dels que no es compren un llibre perquè 'ja el trobaran a la biblioteca'. Servituds del present còmode que ens acull, vaja.

3 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Em fas sentir molt ignorant, aquesta Senyora tampoc la conec, ni n'havia sentit a parlar mai.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Per cert, a l'edat en que va morir n'hauria d'haver sentit parlar, però no va ser aixì. Veig que l'any passat va ser l'any Jaquetti i massa no s'en va parlar, com està passant enguany amb l'any Joan Fuster.

Salut.

Júlia ha dit...

Hi ha una molt bona web sobre ella i no es van poder fer moltes coses a causa de la pandèmia, era el 2020. Es força coneguda en l'àmbit de la cultura tradicional i de la cançó popular, i als pobles per on va passar, si pots veure el documental el faran dema a quarts de dotze, crec.

Es lògic que cadascú sabem d'uns àmbits determinats. Per casualitat, com explico, va néixer al meu barri, per això vaig fer una xerrada sobre ella que va haver de ser online, també.

Fuster era molt més conegut, és clar, i en general en aquestes commemoracions no es parla gaire dels personatges homenatjats, es fan quatre coses, alguna reedició o documental, i para de comptar. I encara gràcies si no surt algú més famós pel mig, quan va morir Montserrat Carulla es va morir Maradona i de l'actriu en van parlar molt poc, fins i tot un seu fill es va queixar.

En tot cas 'no te acostarás sin saber una cosa más'. Ara ja sabràs qui era, he, he.