Gairebé de forma simultània m'ha arribat la liquidació de drets d'autora d'aquest any, amb un muntant modest però millor del que podia esperar, considerant l'anonimat en el qual ens movem tantes escriptores -i escriptors-, i una amable carta de l'escriptora Olga Xirinacs, en la qual, entre d'altres coses, em comenta el llibre.
Olga Xirinacs (1/1/2023)
Ara et parlo de "La merienda", certament un llibre notable en molts sentits. Una protagonista com la Tere Andreu retrata el sentir i el desig de moltes de les dones que, en el recer de casa seva, contemplen la televisió com si formessin part dels programes que esmentes.
Quan s'agafa certa familiaritat amb els presentadors, que "també" es presenten a cada casa on són vistos, el públic hi sol parlar des de cada cambra, bar, taller, on se'ls contempli. Cadascun de nosaltres té alguna cosa a dir, canviaria aquella paraula, faria comparacions odioses o no, corregiria la presentadora o li proposaria algun tema que considerés important o de plena actualitat.
La nostra simpatia, en el llibre, o sigui, des del nostre punt de vista i a curta distància, la donem a la Tere, que ha escoltat la proposta d'un programa on ella creu que podria intervenir: hi té coses a dir i, a més, ocuparia un lloc que tants privilegiats han ocupat abans, perquè entén que la glòria de televisió bé pot anar coronant una persona després de l'altra i ella té experiència de vida, que seria útil al tema proposat. I una certa ambició també li reconeix el lector a la Tere; és clar, sense empenta res no s'aconsegueix, i aquest és el camí, l'aventura que Tere es disposa a seguir amb tota la seva energia.
Admiro de tu, Júlia, la teva fecunda i àmplia creació de personatges. No és fàcil anar-los donant un camí en la novel·la, ser coherent amb les seves activitats i portar-los cap a un final rodó, com és el de "La merienda".
Has excel·lit en "omplir" el personatge, cada personatge, amb una autonomia pròpia, amb la seva personalitat i caràcter, de manera que l'enllaç entre uns i altres a través de la narració no es fa de cap manera estrany al lector que el segueix.
Es nota que és un llibre molt treballat, on res no queda a l'atzar i que no cau en els tòpics tan corrents de força novel·listes o pseudo-novel·listes actuals.
Has dotat els caràcters de profunditat: s'hi troba la consciència del pas i del pes de la vida, i hi afegeixes una ironia amable, encertada però no feridora, realista a la fi, que ens fa considerar propers els seus moments de viure (...)
https://www.stonbergeditorial.com/product-page/la-merienda-j%C3%BAlia-costa
7 comentaris:
Amb una crítica com aquesta, la Merienda es pot allargar fins l'hora de sopar. Encara no l'he comprat, el més vinent sens falta ho faré.
Salut.
Si no me'l compreu els coneguts i saludats i en feu una mica de 'propaganda' aviat s'acabarà
el berenar i vindrà el sopar, he, he.
Però hi ha molta competència mediàtica i els mitjans ignoren la majoria d'escriptors/es que no surten a la tele, a la ràdio o als diaris. I cada dia surt gent nova, com és natural.
T'has de fer dels de la CEBA, tens l'exit assegurat.
Realment hi tens traça amb els personatges, Júlia. D'altra banda que xulo això de les cartes entre escriptores de la vostra vàlua
Francesc, sobretot considerant que el llibre és en castellà, els de la CEBA em condemnaran a l'infern, he,he.
Gràcies, anònim/a!!!
La verdadera historia de la EPOC que cambió la vida.
Mi padre fue fumador durante cuarenta años. Comenzó cuando era un adolescente en la escuela secundaria a principios de la década de 1950 y continuó fumando alrededor de un paquete al día hasta que lo dejó en 1995. Durante años pensó "¿Sabes? Fumé durante cuarenta años y me salí con la mía". !" No. No, no lo hizo. En 2014, diecinueve años después de dejar de fumar, comenzó a notar que tenía problemas con las sibilancias y sentía que le faltaba mucho el aire. Fue diagnosticado con EPOC en etapa temprana. Durante el primer año, pudo arreglárselas simplemente usando inhaladores de rescate de vez en cuando, pero a finales de 2015 necesitaba oxígeno suplementario. Al principio, podía arreglárselas con la configuración más baja del tanque de 1 litro por minuto, pero a medida que pasaba el tiempo, necesitaba un concentrador de oxígeno en casa y necesitaba más y más oxígeno. El año pasado (2020) alcanzó la configuración más alta del concentrador de oxígeno de 5 litros por minuto, incluso mientras estaba sentado. En ese momento me había mudado con él para cuidarlo. A veces él estaba jadeando por aire y me preguntaba "Hijo, ¿la máquina está encendida? Simplemente no puedo obtener suficiente aire" su condición empeoró, nuestros corazones se derritieron cada momento mientras lo veíamos jadear, estábamos seguros él moriría en cualquier momento, cuando comencé a leer los comentarios de YouTube, me topé con un comentario que decía que hay un médico herbolario tradicional llamado Dr. Itua Herbal Center hombre que cura esta dolencia y otras enfermedades humanas, lo contacté rápidamente y ordené el hierbas con el dinero de mi padre porque ya no las necesitaría porque se moriría en cualquier momento, yo recibí las hierbas en dos días y desde ese momento las usó, empezó a sentirse cada vez mejor, a las pocas semanas estaba completamente curado, gracias por leer esta historia sobre la experiencia de mi padre con la EPOC. Si conoce a alguien que fuma y lo ama, anímelo a dejar de hacerlo. Amamos a Daddy.all gracias al Dr. Itua.
si tiene esta dolencia u otras dolencias como... Alzheimer, cáncer, Parkinson, VIH, herpes, VPH, enfermedad renal, diabetes, hepatitis, envíe un correo electrónico al Dr. Itua Herbal Center en
drituaherbalcenter@gmail.com también conversó con él en el número de whatsapp: +2348149277967. y él te enviará hierbas para curarte por completo.
Publica un comentari a l'entrada