2.9.23

EVOCACIONS ESCOLARS DELS CAÇADORS DECORATIUS

 

                                                    Escola Bernat Desclot, L'Hospitalet

He manllevat aquest bonic treball de la web actual de la meva darrera escola. Les escoles elementals acostumen a decorar els seus espais amb tota mena d'elements estacionals. Amb aquests motius de temporada aplegàvem, en els meus anys en actiu,  textos, poemes i proses, relacionats amb la temàtica adient. M'han vingut al cap, mentre veia ploure, alguns d'aquells versos tardorencs que havíem fet servir a les aules i he pensat que potser avui la presència del caçador no seria ben acollida. 

La cacera és avui una activitat mal vista, tot i que encara es practiqui força i que, segons com, esdevingui fins i tot una mena de necessitat lligada al control de determinades espècies. Delibes era caçador i ecologista avant la lettre i havia escrit textos molt bonics i evocadors sobre les seves experiències. Hi ha moltes visions de la cacera, en èpoques de necessitat era fàcil justificar-la, però avui, ja considerada una mena d'esport ancestral, la cosa és molt diferent.


La literatura infantil compta amb caçadors bons, com aquell que salvava la Caputxeta en algunes versions del conte o el que es compadia de la Blancaneus i portava a la madrastra dolentota el cor d'un cervatell. És clar que avui la visió del llop també ha evolucionat. La cacera s'ha vist perjudicada per la seva utilizació lúdica per part de gent rica i poderosa, la visió d'aquest tipus de caceres va quedar reflectida de forma humorística i berlanguiana a 'La escopeta nacional'. Sempre recordo aquella escena de The Misfits en la qual el personatge de Gable, que havia matat cavalls a dojo, es deixa entendrir pels sentiments de la noia i reflexiona sobre una veritat incontestable, encara que dolgui 'quan menys es mata, més dolent sembla'.

La cacera, en determinades zones rurals, té encara molts seguidors i practicants. La pesca lúdica, com que els peixets no ens son tan propers com els mamífers, no té ben bé les mateixes connotacions negatives, crec. En tot cas, crec que d'estar ara en actiu, potser evitaria ficar-me en embolics pedagògics-filosòfics i bandejaria dels murals estacionals la visió del bon caçador que tresca a l'alba pels boscos i muntanyes, amb el seu llebrer i la seva escopeta, centrant-me en les castanyes, els moniatos, les magranes, els paraigües acolorits i, fins i tot, això sí que ja és irreversible, ademetent que les carbasses de Halloween formin part de l'imaginari infantil del present. Pel que fa a determinats contes de por, fantasmes i apareguts, que també havia explicat per Tots Sants, possiblement també deixaria que els misteris del més enllà els descobreixin els infants més enllà de l'escola obligatòria, tot i que amb el Halloween pel mig és difícil.



Setembre que ens portes de nou la tardor, 
tu deixes els boscos pel brau caçador (...)

(adaptació de Maria Martorell d'una cançó popular polonesa)


Tras los montes de violeta
quebrado el primer albor,
a la espalda la escopeta,
entre sus galgos agudos, 
caminando, un cazador.

(Antonio Machado, 'Amanecer de otoño', fragment)

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo tenia un tiet que era caçador, el tiet Joan, però era un caçador especial, jo hi havia anat alguna vegada amb ell de menut, i era especial perquè mai disparava a cap animal. No els volia cap mal. Ni tan sols als conills. Li agradava passejar pel bosc sabent que podia disparar i també no fer-ho. Jo no ho entenie aleshores i ara tampoc, però era així.

Salut.

Júlia ha dit...

Sí, és una modalitat que també existeix en els pescadors, crec que son persones a les quals els agrada matinar i observar la natura, més aviat.