Quants més serem, més riurem
Ja he manifestat en d'altres ocasions la meva poca afició a l'esport en general i a les curses massives en particular. No entenc que veure aquests ramats de gent corrent sota un sol de justícia no faci angúnia. Ahir van estar molts carrers tallats a causa de l'esdeveniment, cosa que sembla normal però que jo no trobo que ho sigui gens. Jo crec que aquestes protestes per motius diversos que tallen el trànsit de tant en tant haurien d'intentar tallar una cursa massiva ja que es trobarien amb un rebuig perillós, em temo. Hi ha molts llocs per on es podria fer una cursa sense destorbar la vida de la ciutat i que, a més, animaria aquests no-llocs per on no hi passa ningú, com ara determinades zones industrials.
Fa molts anys, quan era adolescent, havia vist passar en ocasions la gent que participava a la Jean Bouin i aleshores em produïen fins i tot admiració, eren pocs i ben avinguts. Resulta que ahir me'n vaig anar a fer un volt pel Port Vell amb la intenció d'arribar-me més tard, quan l'obrissin, al Portal de Santa Madrona. Però quan vaig anar cap allà em vaig trobar amb què no deixaven travessar el carrer cap a la Rambla, a l'alçada de Colón. Hi havia un pobre home que protestava explicant que anava a treballar, un dels policies, nerviós per la situació li va contestar amb una mica de mal geni que si travessava li hauria de posar una multa. Finalment es va trobar amb un altre policia més amable que li va dir per on podia anar a fer el volt, m'imagino que pel pont que, molt més avall, travessa cap a l'altre costat. L'home encara li va donar les gràcies amb humilitat i és que quan t'ensopegues amb algú simpàtic et suavitzes, en general.
Vaig anar tirant avall per l'altre costat i en arribar més o menys davant del Museu Marítim vaig observar que es podia creuar fins a la meitat, que no hi havia cordó de seguretat i que gent que anava a peu o en bicicleta aprofitava alguns moments puntuals per travessar de pressa i això vaig voler fer. És veu que una noia del públic, que tenia un nen petit a coll sense barret ni res, el qual m'imagino que devia agafar una insolació, em va escridassar i a la noia s'hi van sumar d'altres veus dient-me coses com ara aquesta dona que s'ha pensat, passar tan tranquil·la, això és una cursa important, però, no l'heu vista? També em van escridassar alguns corredors que s'acostaven, es veu que tenien por que no m'hi ensopegués i els espatllés la regularitat. Com que no m'agrada discutir vaig fer la viu-viu, com si fos sorda i cega, i vaig tirar cap al Portal de Santa Madrona.
Pel Paral·lel vaig veure més d'un corredor que havia caigut extenuat i havia precisat d'ajuda mèdica, d'això no en va parlar cap televisió. Una dona del barri em va dir que n'havia vist alguns més. Al davant del Portal de les Drassanes hi havia aquells senyors disfressats de soldats, fent guàrdia. A mi aquestes coses em fan riure i l'afició dels darrers temps als uniformes no em fa el pes. A dalt, als jardinets, hi havia més senyors i alguna senyora, disfressats també de soldats nostrats i la gent, autòctona i forastera, s'hi retratava amb una gran afició, el mateix que es fa amb les estàtues de la Rambla però sense haver de pagar. Un senyor grandet acompanyat d'una noia més jove sudamericana li explicava amb pèls i senyals la història de la Coronela, per tal d'impressionar-la amb la seva saviesa: no te creas que era la mujer del coronel, jeje, era un cuerpo de voluntarios que bla, bla, bla.
Per a no ser linxada per la multitud enfervorida, car he de dir que els crits que proferien els espectadors de la cursa animant els corredors feien una mica de por por, aquesta vegada, per anar al Poble-sec, vaig passar pel forat del Metro i me'n vaig anar a buscar un pollastre a l'ast amb petaques, volia anar a fer un tomb per la jornada castellera que feien al meu barri però ja se'm va fer tard i estava una mica saturada de multituds per veure'n més, ni que fossin enlairades. No em fan el pes els castells, tampoc, ni que s'enfilin les criatures allà dalt però per solidaritat veïnal quan en fan al Poble-sec m'hi arribo. És que de tot protestes, ets molt crítica, no siguis tan crítica, em va dir en una ocasió una bona amiga, empipada pel fet que jo no compartia els seus entusiasmes polítics. Deu ser veritat, m'estic tornant l'àvia bola, un personatge, per cert, avui oblidat però el qual es mencionava sovint a casa meva en èpoques pretèrites. Per cert, el Corte Inglés, que organitza l'esdeveniment cursari no és un dels més grans representants del capitalisme consumista? Doncs això.
