Naixem despullats i morim tèxtils

El sector de la platja de Sant Sebastià, després d'haver aconseguit al llarg del temps, amb mil excuses, esmicolar un establiment de banys que havia estat modèlic, bonic, arquitectònicament remarcable i emblemàtic, havia anat quedant com un recer una mica marginal de la Barceloneta.

Amb els anys i la millora de les platges barcelonines es va anar conformant aquell indret com un sector de tolerància, hi anava gent despullada i gent que no, que crec que és com hauria de ser a tot arreu, pel que fa als indrets de lleure humit. Fa anys vaig ser per Alemanya i en alguns llacs d'allà, al davant de famílies convencionals que berenaven vestides, si feia bon temps, més d'un i d'una es donava una remullada improvisada, sense banyador, potser pel fet, ben senzill, que no se l'havia emportat.

A mi no m'agrada compartimentar les persones, ni per edat, ni per opció sexual, ni per origen, ni per res. M'agrada la barrija-barreja. És clar que ja des de l'escola, amb això dels nivells, et compartimenten. I cada dia vaig a llocs que semblen més exclusius de la tercera edat, per raons òbvies, però també per les dèries d'una societat especialitzada. No sóc nudista ni naturista ni res de tot això, si en alguna ocasió he anat a un indret d'aquests m'he despullat o no, segons em venia de gust. Un dels avantatges evidents, per als qui no som militants del tema, és que en aquestes platges et pots canviar el banyador o vestir-te sense haver de recórrer a fer malabarismes amb la tovallola per tal de no ofendre nosequí.

Un llibre d'aquells d'Álvaro de la Iglesia, que eran divertidíssims en general però els títols dels quals resultaven tota una troballa (el meu preferit, En el cielo no hay almejas), que portava per títol Todos nacemos desnuditos. Cosa que és una evidència. I que no vol dir que haguem d'anar despilotats per tot arreu, la veritat. Per Barcelona tothom anava i encara va de qualsevol manera, amb un gran component atrotinat i ara han posat normes, algunes de les quals aprovo, car trobar-me el senyor megatatuat del pírcing al penis passejant pel mercat de Sant Antoni la veritat és que no em feia cap gràcia, potser per un component cultural, ho admeto. De tota manera, com que tenim una gran dèria en posar normes que després no es fan complir, tinc poca fe en els resultats de la qüestió i en la millora estètica de la gran varietat humana que passeja per la Rambla, sobre tot en èpoques calentes.

Ara bé, que els guàrdies, per ordre de la superioritat, vagin a la platja, una platja on el veïnat és força lluny de l'indret, tranquil·la i espaiosa, i que maregin els banyistes pacífics em sembla absurd, una mostra més de la incoherència de tantes normes.

Ah, però resulta que per allà, contravenint un munt de normatives s'hi va fer un macrohotel, un cas com el de Montjuïc amb el de Miramar, ja que sovint els qui posen normes són els primers en passar-se-les pel folre. Com que som tan babaus hem acabat per acceptar-ho tot i fins i tot com que els hotels aquests ja formen part del paisatge, i com que el Vela és bufonet i blavet i queda guai anar a fer-hi el vermut, mira, ens hem empassat bou per bèstia grossa.

Els clubs de natació que quedaven apartats del mogollón també s'han vist incorporats al conjunt i la seva antiga exclusivitat ha restat malmesa. Tot plegat, que sembla que hi ha qui no es gens partidari d'allò del viu i deixa viure i mareja la perdiu fins que les autoritats van i acaben dient als senyors i senyores sense roba que es posin ni que sigui un tanga d'aquests que no tapen res. Bé, sí, les intimitats més íntimes, relatives, com tot a la vida, car la resta ja fa temps que tothom l'aireja.

Estic en contra d'aquestes absurdes prohibicions. També estic en contra dels nudistes fonamentalistes que creuen que en un indret de despullats només hi poden anar els despullats i prohibirien això que en diuen els tèxtils. En una família o en una colla d'amics hi pot haver gent que vol anar sense roba i gent que es vol tapar una mica, per molts motius respectables, com passava fa temps amb els fumadors i no fumadors, avui definitivament discriminats dels interiors però encara apilables als exteriors, de moment. El petit sector de la Mar Bella habilitat, és petit i no tan eclèctic, la veritat. Aquelles herbetes i la muntanyeta que oculta les vergonyes dels banyistes desacomplexats o filosòficament militants de refrescar-se sense traves, fan riure una mica, en els temps que corren, la veritat.

Sisplau, més val que a la platja els guàrdies vigilin que no ens manguin, que ara que els volen portar tots al metro em temo que la resta de la ciutat quedarà una mica en pilotes pel que fa a aquesta qüestió, el pecat contra el setè manament. Però és que sembla que encara ens preocupi, més que res, el sisè. Pel que fa a les queixes contra els exhibicionistes, no entenc ben bé a què es refereixen si no em concreten la qüestió. Jo creia que aquests eren aquells de la gavardina, de quan jo era joveneta. I sobre la protecció de les criatures, que poden veure coses lletges, em sembla una excusa surrealista, considerant el món que vivim i l'espavilamenta que rumbeja des de fa anys pel sector infantil de la societat, que molts voldrien angèlic i asexuat com en el prefreudianisme, és clar.


En tot cas, com que sembla que no teníem prou problemes, maldecaps i motius d'enfrontament, ja en tenim un altre.