LES FRÀGILS PARAULES, PRESENTACIÓ, I ALGUNES COSES MÉS

Avui faig una senzilla presentació d'aquest llibre de poemes, a la biblioteca del meu barri. És un llibre molt eclèctic on es pot trobar poesia per a tots els gustos: poemes rimats, sense rimar, sonets, poemes narratius, amb càrrega social i fins i tot d'abstractes i surrealistes. N'hi ha d'antics i n'ha de nous. La coberta també és meva, una aquarel·la.

Compto amb algú d'excepció per llegir algun poema, l'actor i historiador Jaume Comas, que forma part del grup d'història en el qual participo des de fa alguns anys. També hi haurà una mica de música de guitarra a càrrec de David Ballesté. No sóc capaç de valorar el que escric de forma objectiva, hi ha poemes, meus o d'altres, que em toquen la fibra sensible però els quals segurament els entesos no valorarien com cal i d'altres als quals els passa el contrari. En tot cas penso que un excés de laboratori i d'experimentació ha allunyat la gent normaleta de la poesia i d'altres coses com ara determinada pintura. Quan s'ha de recórrer als experts per tal que ens facin interpretacions a fons, malament rai. Tot i que admeto que hi ha experts que t'obren móns i finestres, no diré que no. Tota regla té excepcions.

Quan era joveneta vaig anar al teatre a veure una de les primeres versions de la Primera Història d'Esther i no vaig entendre res i em va semblar una presa de pèl, sort que la feien al Romea que és el meu teatre de referència. Poc després, a la universitat, el gran Ricard Salvat ens en va parlar a fons i quan la vaig tornar a veure em va semblar molt diferent i el text de l'obra, que tinc a casa, l'he llegit manta vegades i sempre hi he trobat detalls que m'havien passat per alt.

Els poemes es poden llegir en la intimitat però llegits bé en veu alta són tot un goig, també ho són quan s'ensopeguen amb algú que els posa música de forma adient, però això no passa sempre. Fa anys, uns quants, vaig guanyar un premi de poesia en el qual cada any conviden un actor o una actriu a llegir els versos guanyadors. No diré noms però a mi em va tocar un actor que és molt bon actor en determinats àmbits però que en això de llegir poemes... Crec que em va destrossar la composició. En una altra ocasió van convidar l'actriu Imma Colomer i va aconseguir que fins i tot els poemes normalets o mediocres semblessin una meravella. 

En això de la poesia, com en tot, hi ha gustos diversos i fins i tot moments vitals en els quals es connecta més o menys amb determinats textos. Això també passa amb el teatre, amb el teatre de text, l'obra no sembla la mateixa segons amb quin muntatge t'ensopegues. Quan jo era jove a la meva parròquia s'acostumava a fer teatre, hi havia tres o quatre persones que el feien bé però en ocasions els muntatges eren una mica lamentables, tant és així que quan per la tele o en el teatre professional ens trobàvem amb limitacions actorals o de ritme escènic la meva mare comentava: semblen els de la parròquia.

Recordo dos casos particularment decebedors, una de les meves obres preferides de Sagarra és El Cafè de la Marina i n'he vist muntatges molt bons, alguns dels quals per part d'aficionats. Al Nacional en van fer un de molt poc reeixit i precisament jo havia convidat a venir amb mi una amiga andalusa, en aquella ocasió. Per a més desgràcia no se sentia gens bé, cosa que passa sovint en aquest teatre, sobretot a la sala gran, per tot plegat hi vaig poquet, a banda de què ja tinc una mica de mania a aquell edifici megalòman i excessiu.

En una altra ocasió recordo que per televisió van fer, fa molts anys, l'obreta Civilitzats tanmateix. El tercet perdut a una illa  deserta eren la Sardà, el Joan Borràs i el Carles Velat i a casa ens hi vam fer un tip de riure. Pocs anys després en van fer una altra versió amb uns altres actors, tampoc no vull dir noms però feien una mica de pena i la mateixa obreta em va semblar tronada i ridícula.

Com que avui dia el tema dels llibres, les vendes i les distribucions, és complicat, el meu el podreu trobar amb facilitat per internet, tambe en un ebook baratet. En paper, a banda de portar-ne a la presentació, el tindran a la papereria Nitus, una de les poques del meu barri que es manté en actiu gràcies al bon tracte de la paperera-llibretera Núria. També es podrà trobar en algunes llibreries grans, però per encàrrec previ. Aquí, l'enllaç amb més informació, i fins i tot amb això que en diuen un book-trailer, poca broma.

Tot i que vaig repassar el text moltes vegades se m'ha passat alguna cosa i més que en trobaré, la més gruixuda una repetició de rima en el primer poema, precisament. Miraré d'arranjar-ho amb una noteta però, vaja, espero que no se'm tingui en compte.

Un tast poètic, posats a fer:

Malson

A la gàbia del vent
hi refila una llàgrima,
i una mica d’or vell
sura al port de les fàbriques.

Passa de contraban
la gadolla amagada
i algun espavilat
de la trampa treu nyapa.

Pel passeig dels amants
s’esmicolen frisances,
llepolies d’ahir
ensibornen fantasmes.

Travessa els camins nous
al bandoler a lloms d’haca,
i a la panistra humil
hi porta les muntanyes.

Floreixen matabous
als roquissars de l’alba.
L’obituari d’avui
recull noves mortalles.


A la porta de casa

Encadello paraules a la porta de casa
al vell carrer major d’algun poble remot,
on ja no hi ha pagesos ni pastors ni mainada
ni puntaires antigues ni traginers sorruts.

De tant en tant s’atura un viatger nostàlgic,
una parella jove, un foraster perdut,
una dona estrangera, un brau excursionista,
o algú sense cap pàtria o sense cap record.

Em lloen el silenci i la pau de la tarda,
em pregunten on són i els indico un camí,
i retraten l’església on els sants fan becaines
avorrits, sense misses, rosaris ni novenes,
ni tan sols un mossèn d’esperit esforçat
que confessi amb tendresa els pecats impossibles.

Després, la solitud torna als vells carrerons
i a l’antiga taverna s’hi apleguen els fantasmes
per jugar-se a les cartes els estalvis migrats.


De 'Les Fràgils Paraules', Júlia Costa, Ushuaia, 2015