22.5.16

LLIBRES, BLOGS, INTERNET I TERTÚLIES










Fotografies: Maria Carme Roca, facebook

La trobada de Palafrugell va ser intensa i interessant però amb poca assistència de blogaires, la veritat. Uns quants que havien confirmat la seva presència no van poder venir, però potser el que es va perdre en quantitat es va guanyar en qualitat, sobretot en l'evident qualitat que proporciona un debat en el qual es pot participar de forma oberta i activa. Em va saber greu per l'organitzador, Jordi Policarp, del blog Els llibres del Celler, que va fer un esforç molt  important per tal d'endegar l'acte i les activitats.
Els escriptors sí que vam complir i van venir per amor a l'art i a la literatura, cosa remarcable considerant que estan molt enfeinats, sobretot la Maria Carme Roca, en plena promoció encara del seu darrer llibre i amb qui sempre és un plaer xerrar una estona. També hi havia la llibretera de Torroella, bibliotecaris, editors, mestres i afeccionats i afeccionades a això d'escriure i llegir com sigui i on sigui. Sento no recordar els noms de les diferents persones que van participar, ep.
Em va agradar molt la intervenció de Txell Costa, una jove emprenedora que ens va explicar estratègies per promocionar blogs i llibres i secrets ocults de la guguelogia, tot i que a mi el tema ja m'agafa una mica abaltida pel que fa a les aspiracions de passar a la posteritat o de treure algun rendiment crematístic a la tasca virtual i creativa. La intervenció de la Txell em va recordar algunes xerrades catosfèriques d'altres temps. Sembla que el blogger té els dies comptats i hem d'anar mirant de fer mudança vers cases més actualitzades, com ara la del Word Press, cosa que em fa una mandra immensa, la veritat.

Vaig conèixer en viu la Cantireta, Montserrat Aloy, i vaig poder comprar-li el llibre de poemes i també vaig descobrir la tasca del jove bibliotecari Cesc Llaverias, que té una novel·la amb un títol tan excitant com Dies de Porno i Kleenex i un parell de blogs actius i actuals que no coneixia. Un matí diferent i interessantíssim i un dinar excel·lent i a preu de menú casolà  al centre de Palafrugell. 
Em van tornar a dir allò tan antic de què les entrades al blog no poden tenir més de tres paràgrafs però es veu que no tinc remei i menys ara, que ja sóc grandeta. Que el senyor Gúguel no m'ho tingui en compte. Una llàstima que tanta gent que conec no s'animés a venir a Palafrugell. Després de dinar, visita a la Fundació Josep Pla, el personatge més emblemàtic de la ciutat, molt ben aprofitat pel que fa a itineraris i promocions i encara un escriptor misteriós en molts aspectes, potser incòmodes per a les lectures una mica maniquees del present. 


Estic llegint ensems la biografia del Joan Perucho, del Julià Guillamon, i el llibre La primavera de Munich, del Jordi Amat, per això l'època planiana del setmanari Destino i aquella gent que s'hi relacionava em desvetllen una gran curiositat, no exempta de sal i pebre, com el que acompanyava les postres del dinar, aquestes pomes empordaneses que porten carn de botifarra de perol, a més a més d'altres components diversos i gairebé exòtics per al nostre paladar del present, ranci i poc dolç, en general, i que són tota una metàfora de la diversitat humana i de com fins i tot els elements més aparentment impossibles d'aplegar poden generar quelcom interessant i saborós quan treballen en equip.




(...) Hom hi sent una estranya sensació de perill: tot sembla col·laborar-hi activament en la producció d'una gran desgràcia: veure com un camió aparatós aixafa sobre el mur del carrer un home o una dona o potser una nena d'ulls negres o de cabells rossos. Llavors les coses s'arreglaran ràpidament i de seguida començarà a créixer l'herba entre les pedres del carrer.


[ El carrer Estret –dins Els pagesos ]

17 comentaris:

Anònim ha dit...

En general, aquestes trobades sempre m'han resultat agradables, de la mateixa manera que m'agrada conèixer aquelles persones amb qui tinc un contacte virtual habitual. I si hi ha teca i és bona, encara més!

Francesc Puigcarbó ha dit...

A vegades és millor pocs i ben avinguts, que no molts. Els títols de l'entrada curts i cridaners, però això no es nomès aplicable a blogger sinó a qualsevol mitjà escrit o bé oral. Per cert, ens veurem demà a l'Ateneu?

Júlia ha dit...

Enric, quan una cosa acaba menjant funciona sempre millor i té més continuïtat, està comprovat científicament.

Júlia ha dit...

Francesc, què fan a l'Ateneu demà?

Francesc Puigcarbó ha dit...

no t'ho han dit? hi ha una trobada d'escritores recónditos, organitzada pel Cornadó i el Cartisano.

Josep_Salvans. ha dit...

Hola. Estic molt amoïnat i trist. A veure: Qui ho diu més apart de la meritxell costa que ens hem de passar al wordpress? A na mi també em fa mandra. Hi tinc unes cinc-centes entrades! Sé que abans es podia importar blog i exportar blog. Batúa! vaig a que no m'ho prenguin!

Júlia ha dit...

Tens raó, Francesc, no me'n recordava, miraré d'anar-hi però no sé si podré arriba a l'hora per temes de néta, però intentaré.

Júlia ha dit...

Josep, no et preocupis que crec que encara en tenim per dies, no pateixis. Jo en tinc més de dues mil en un sol blog, així que ja veus quin problema.

Júlia ha dit...

És que com que el 8 de juny fan la dels bloguers convidats m'havia fet un embolic.

Josep_Salvans. ha dit...

El vuit del 6 és el meu aniversari... però no tinc cotxe. A quina hora és. Què és a l'Ateneu Barceloní? Sempre m'havia fet gràcia entrar-hi, però no i queperem! Què me'n dius? Des que heavia marxat que provo de exportar. importar. copia de seguridad, contarsenya no débil, copIehu en un word i ja veurem la cara que posa el meu blog manana cuando se despierte, com aquell acudit de bojos que li tallen al cap a un altre i esperen això: Quà passarà demà. Ara que hi penso el dissabte vuit de juny tinc exàmen a manresa a les 15:30... però ja hauré dinat! Gracies pel compliment Júlia! Ara tinc un amic nou al blog. Fins i tot ha escrit un comentari en una entrada meva que va trobar fent un search a bloguer i que diu trastorn esquizoafectiu. Ho trobaria però no depèn de mi. T'estimo.

Josep_Salvans. ha dit...

Ah per cert en aquesta foto teva encvara estàs més guapa de com et recordava! Alça!

Júlia ha dit...

Gràcies, Josep. Això del final del blogger encara està lluny, ep, no cal preocupar-se.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Voldríem fer tantes coses, Júlia, d'aquelles que ens vénen de gust... Jo en puc fer poquetes. Amb tot, amb la teva crònica em faig càrrec de la trobada!

Júlia ha dit...

Teresa, crec que ara no tenim perspectiva per valorar-ho però es fan un munt de coses interessants per tot arreu.

Josep_Salvans. ha dit...

Francesc Puigcarbó: Qui són, sisplau, en Cornadó i en Cartisano? Jo he trobat risilència social i Distímia i el límite elástico de materials a :
http://www.andrescuartero.cat/trastorns-psicologics/conflictescrisis/resiliencia-fortalesa-psicologica.html

Unknown ha dit...

Segurament que la trobada de blogaires, llibreters i escriptors no pretenia ser elitista però ho ha semblat. No he vist cap convocatòria organitzant l'anada, l'estada, la tornada, els temes de conversa proposats i el preu total de l'event.
M'hauria passat pel cap anar-hi però sense sentir-me'n exclosa tampoc em sentia convidada. Vaig tenir una mica la impressió d'anar a les palpentes i entendre que hi deuen haver blogs i blogs.

Júlia ha dit...

Glòria, no crec que fos la intenció però ho muntava gent de l'Empordà i encara no sé com em van avisar a mi, pura casualitat, de fet jo tampoc no coneixia els blogs dels participants, llevat del de la Cantireta, el preu no era cap preu, només el dinar si hi anaves. De fet si que van venir algunes persones de forma espontània, jo els vaig dir que faltava més publicitat, aixó sí. I l'anada i tornada com podies, he, he. Una mica de manca d'experiència, potser.