SOR JUANA INÉS DE LA CRUZ, EL BARROC AMERICÀ

La tercera sessió del club de lectura sobre Mèxic versus Catalunya ens va situar en plena època colonial, a través de la figura de Sor Juana Inés de la Cruz. Aquesta monja em sembla un personatge cada dia més fascinant, durant anys vaig creure que era una mena de secundària de luxe del barroc hispànic, gràcies a intel·lectuals com Octavio Paz, i a la revalorització de dones amb pes específic en qualsevol camp, la seva figura no ha fet res més que créixer.

I això que, cal dir-ho, sabíem que existia. Fins i tot en el batxillerat superior dels meus temps se'n parlava, més o menys, i alguns poemes seus anaven inclosos en unes extraordinàries i enyorades antologies preceptives. Més enllà del camp académic sovint les dones rapsodes ens recitaven allò dels Hombres necios que acusáis... Era aquell un poema molt popular car en aquella època encara rumbejava la moralina a l'entorn de la castedat femenina i els pecats del sexe, tan asimètrics pel que feia a homes i dones.

Recordo fins i tot una companya de la meva primera feina, en un despatx, gens lletraferida ni amb aspiracions intel·lectuals, que se'n sabia molts fragments. Jo, aleshores, sabia poca cosa d'aquesta dama singular, que va surar en un mon d'homes, tot i que al capdavall no li van perdonar les aspiracions.

Sor Juana va ser una filla il·legítima però de bona casa. Molts detalls de la seva vida se saben pel seu testimoni i sobre el seu tarannà s'ha especulat sovint, però el fet és que la realitat no la podem copsar car l'època  era molt diferent de la nostra. La seva poesia no té res a envejar als grans noms masculins del barroc. Tenia la protecció de gent d'upa, dones amigues i ben situades, amb les quals l'unia una profunda amistat que cal situar en l'època, sense fer especulacions que no venen a tomb.

Em venia al cap, tot i que sigui un exemple de ficcio, com a la protagonista de La Regenta la bescanten i botzinen quan de joveneta gosa fer poemes... dedicats a la Mare de Déu! I és que, amb totes les limitacions, i considerant que aquella Vetusta se situa en el segle XIX, sobta pensar en el poc que han evolucionat les coses per a les dones i com, més aviat, en ocasions, hem anat cap enrere. No és estrany que allò dels hombres necios fos plenament vigent i gairebé revolucionari fins fa quatre dies i, encara, al mon occidental.

El responsable del club de lectura va incidir en la qualitat del pròleg de l'antologia, que reprodueixo a dalt, però es va plànyer de què el llibre no inclogui poemes humorístics, en els quals el vocabulari indigena hi sura de tant en tant, així com algun fragment de les seves obres teatrals, en concret de Los empeños de una casa. 

Tot plegat es pot arranjar amb facilitat, el portal virtual Cervantes recull l'obra d'aquesta dona singular, intel·ligent, encuriosida per tota mena de coses, fins al punt d'experimentar aspectes de física i química amb els elements que tenia a la cuina del convent. Va ser una monja amb certs privilegis, durant molt de temps. El tema dels convents és encara poc conegut, eren una sortida professional per a les dones, sobretot tenien el seu atractiu per a les dones de bona casa. Fins i tot Santa Teresa recorda a les seves monges que el convent els evita d'altres penes i riscos com els parts, fins fa quatre dies constants i inevitables i que sovint acabaven amb la vida de la mare, fos de la classe social que fos.

El poder masculí va voler incidir en el tema dels convents femenins, fins al punt d'aconseguir tancar-ne alguns. Recordo una visita de fa anys, el convent de Tulebras, a Navarra, on una monja extraordinària ens va explicar de forma molt fonamentada i interessant les pressions i limitacions que l'església oficial va anar estenent per damunt de les monges, fins a límits força cruels, en alguna ocasió.

Fa alguns anys, el 1990, es va estrenar una pel·lícula força digna sobre Sor Juana, Yo, la peor de todas. La protagonitzava Assumpta Serna i el seu rostre ha quedat, per a mi, lligat al personatge. La pel·lícula està inspirada en un assaig d'Octavio Paz, sobre la monja, Las trampas de la fe. La va dirigir una dona argentina, malauradament morta l'any 1995, de càncer, quan encara podia haver fet moltes coses, Maria Luisa Bemberg, una gran feminista militant. 

Un dels factors més positius d'aquest club de lectura es que el seu conductor, Cristian Cortés, aconsegueix que et quedis amb ganes de continuar esbrinant sobre el llibre llegit, els seus autors i els seus personatges.