EVOCACIÓ DE RAMÓN ACÍN, PINTOR, ANARQUISTA, PEDAGOG I MOLTES COSES MÉS

Aquests dies sembla que no et puguis escapar del tema principal. No entraré a fer valoracions polítiques, tan sols constatar que sovint em sento tractada com una criatura a la qual cal renyar, castigar, advertir i educar. Ja tinc una edat i que això ho faci gent de la generació dels meus fills o una miqueta més gran em fa certa angúnia.

Afortunadament, enmig de l'apocalíptica temàtica piconadora, espigolant per la televisió es poden trobar algunes perles, en alguns casos son perles repetides, però se'ls perdona la insistència considerant el context. A la segona cadena fan des de fa temps un programa interessant, que em miro quan puc, Un país mágico. El presentador és un senyor que fa jocs de mans, com és lògic també promociona la seva feina, però ho fa amb moderació, després d'haver-nos passejat per diferents indrets hispànics, de forma acurada i respectuosa. 

Avui hi ha molta gent que viatja a les antípodes. Viatjava, és clar, quan es podia. Però que potser no coneix indrets propers, molt interessants o poc promocionats, si no és que hi té família o coneguts. Ahir la ciutat triada al programa era Osca, lligada en el meu imaginari a allò del rei Ramir i els caps tallats, un fet que té molts aspectes llegendaris, tot i que pots estar a l'indret o se suposa que va passar tot plegat i contemplar l'original del famós quadre de Casado del Alisal que va forjar el nostre imaginari infantil. Una meva tieta en tenia una reproducció de mida moderada, penjada a la saleta, amb d'altres estampes igualment alegres.

Osca és una ciutat meravellosa, una petita joia, tinc pendent tornar-hi, tan sols hi he estat de passada. Però més enllà de la ciutat i els seus voltants es va parlar d'un seu fill il·lustre, molt recordat però jo diria, i no sóc l'única, que poc conegut més enllà de la seva terra. Parlo del pintor Ramón Acín, Pintor, escultor, periodista, pensador, pedagog i anarquista. Un home compromès amb el seu temps, amb la seva terra, amb l'art i amb la gent. Aquestes odioses comparacions han fet que algú el titllés de Lorca d'Aragó però això és absurd, també podria ser Lorca l'Acín andalús.

El pintor havia nascut l'any 1888 i va dur una vida interessantíssima, activa i compromesa. En el moment del cop d'estat va anar amb d'altres a cercar armes per defensar la ciutat i la República, però li van dir que tot estava controlat. L'endemà van entrar els nacionals, ell es va amagar però en escoltar com maltractaven la seva dona, Conchita Monràs, es va entregar. Va ser afusellat i disset dies després van afusellar la seva dona. Les seves dues filles, encara adolescents, van anar a viure amb uns oncles, van estudiar i es van intentar adaptar a la nova situació, fins i tot la gran, que es deia Katia, es va haver de canviar el nom per Ana María. 

Katia va ser una dona molt activa, amb relacions amb Catalunya, va estudiar durant un temps en una escola de Barcelona i es va llicenciar en Belles Arts als setanta anys, també a Barcelona, en l'especialitat de gravat. Durant els seus quinze darrers anys va fer una obra plàstica de gruix. Tenia un estudi a Altafulla. Va fer una vida activa i feliç, malgrat els mals records, reivindicant la figura dels seus pares en tot moment. Va morir l'any 2004, la seva germana Sol havia mort el 1998, havia escrit poemes remarcable, alguns dels quals publicats en un volum gràcies a Ana Maria Moix, per cert.

La pintura de Ramón Acín és original, intensa i absolutament homologable a qualsevol altre pintor del seu temps, d'aquests tan coneguts i valorats, sobretot si son francesos. M'agradaria que el MNAC o CaixaFórum aconseguissin donar-nos a conèixer en profunditat l'obra d'aquest pintor, assassinat de forma injusta i absurda i que em fa pensar en allò que algú va dir quan van tallar el cap a Lavoisier, que costaria molt de temps aconseguir un cap igual. I  també la de la seva filla, Katia. 

Osca té un bon museu històric i una fundació dedicada al pintor. Paga la pena que els interessats espigoleu per la xarxa, on trobareu molta informació sobre Acín, la seva vida i la de les seves filles. Sobta i neguiteja pensar en el poc que sabem d'ell, en general, pels nostres verals, amb poques excepcions, car sempre hi ha gent encuriosida i compromesa amb l'art i la història. Osca té moltes meravelles, entre les quals la seva catedral, tot i que el retrobament amb la polièdrica i admirable figura de Ramón Acín ja justificaria la visita.