Com que ja estic saturada de desescalada, pandèmia, polítics de poca volada, filtracions, fatxes declarats o subliminals, els eterns i absurds debats sobre política educativa, centrada en el tema del català i el castellà, ahir em vaig mirar un documental sobre Grace Kelly. No era gran cosa, s'acabava amb el seu casament, que és com s'acaben els contes, encara que siguin contes inquietants.
Aquell any del casament mediàtic jo tenia vuit anys i vaig fer la comunió. La meva néta farà aviat vuit anys. És una edat en la qual comences a madurar i a observar la realitat de forma una mica crítica, tot i que abans deien que als set tenies ús de raó. Això de l'ús de raó va com va, de tota manera.
Jo tenia una veïna molt bufona que tenia dues criatures i retirava una mica a la Grace Kelly, per cert. Aquell casament el vam veure al NODO i a les revistetes de tafaneries, és clar. No sé qui va enredar la noia, amb calerons, bellesa i fama en alça, a casar-se amb aquell senyor. Com va cotinuar i acabar el conte ja ho sabem. Malgrat anar a bones escoles les nenes li van sortir molt esbojarrades, i és que l'educació formal no ho pot fer tot.
Parlant d'educació, ahir vaig veure Irene Rigau a la tele, la tinc per una de les persones més preparades i brillants que hem conegut per aquest mon dels nostres governs. Després va sortir la Fallaràs, se suposa que a esmenar-li la plana, però com que parlava o, més aviat, cridava, desde tòpics populistes, no va enterbolir la intervenció de Rigau. I això que, si hagués parlat amb coneixement de causa i referents seriosos hi havia motius per incidir en el tema, la religió a l'escola, la pervivència dels concerts i coses així. La visceralitat anti-religiosa que sura sense raonament ni referents històrics em fa angúnia, tot i que, ara per ara, em considero força atea.
El meu marit em va fer notar ahir les vegades que qualsevol persona de qualsevol àmbit repeteix una frase que està de moda: 'això ha vingut per quedar-se'. Quan, de fet, res no ha vigut mai per quedar-se, nosaltres tampoc. Les lleis d'educació, no sé si ja van per la vuitena, no venen mai per quedar-se ni per perfeccionar-se, venen per provocar polèmica, discussions, i martiritzar els pobres mestres que fan rutllar el tema malgrat el context i els canvis legals.
Torno a l'actriu-princesa, tan rosseta, bonica i elegant, que va passar i va morir relativament jove en un accident amb molts punts foscos. Semblava freda però el fragment en el qual comença a petonejar a James Stewart, que no es pot bellugar gaire i fa el tafaner des de casa, és tòrrid al màxim, la veritat. Hauria pogut fer moltes més coses però va entrar en aquell mon estrany de la capital de la ludopatia, i és que ni els prínceps ni les princeses ja no son el que eren o el que pensàvem que eren, a causa de la mitologia rondallística.
I, ves, ara també m'ha vingut al cap aquella opereta tan divertida, Carlo Monte en Montecarlo, de Jardiel Poncela, amb música de Guerrero, estrenada en mal moment, l'any 1939. Es pot recuperar per la xarxa, en un Estudio 1 d'aquells, tan enyorats.
https://www.rtve.es/alacarta/videos/estudio-1/estudio-1-carlo-monte-montecarlo/3818705/
Deu ser l'edat això que fa que me'n vagi d'una cosa a l'altra. I ara me n'aniré a estudiar una mica aquest planing de la desescalada, que encara no ho tinc gens clar, la veritat. No és pot fer tot més senzill i planer?
4 comentaris:
'això ha vingut per quedar-se' hauria de restar punts al carnet de tertulià. Quan a GRACE kELLY recordo que la mare va dir quan es va casar amb Rainiero: "han tancat un cigne en una gàbia d'or", em va quedar gravat a la memòria.
Salut
Ja no era una criatureta com la Diana, de fet. La llàstima és que no tingués prou coratge per tocar el dos en algun moment.
Per cert, una cosa que repeteixen tots i totes en tots moments es 'diguéssim' o 'com si diguéssim', fes una prova i ves sumant.
La Grace Kelly era guapa entre guapes. Ni la Carolina ni la Carlota han arribat al seu nivell. Llàstima que deixés d'actuar pel casament que va fer.
Doncs sí, guapa, rica, famosa, no sé qui la va enredar. Les filles, a més a més, van sortir molt esventades i esbojarrades, li van donar molts disgustos. Em sembla que es va penedir del casament, fins i tot es deia que quan va morir anava a tornar a fer alguna cosa de cinema però ves a saber. Si ets guapa, rica i famosa no et cal casar-te amb cap príncep, hi pots tenir un rotllet i para de comptar.
Publica un comentari a l'entrada