Aquests dies he sabut de la mort de persones més o menys conegudes. Després d'un llarg càncer va morir una noia de la meva edat i de la mateixa professió, l'Helena, que havia estat mestra durant anys a l'Escola del Bosc. Demà aniré a acomiadar una amiga, la Rosa, molt més gran i amb problemes de mobilitat, una persona de caràcter, activa mentre va poder, catequista, molt lligada al Foment Excursionista de Barcelona, entitat que enguany farà el centenari i que tenia previst entrevistar-la. De tant en tant entrava al facebook i em posava alguns comentaris molt interessants. També va morir, pels volts de Nadal, Maria Teresa Giménez, pedagoga musical i molt relacionada amb les corals infantils.
Avui conec de bon matí la mort de Soler i Amigó, una d'aquestes persones tan relacionades per molts motius amb la meva generació, un savi en molts camps. Va treballar de tècnic d'educació a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat i al de Badalona. A L'Hospitalet hi vam contactar quan, amb unes companyes de professió, endegàvem els materials L'Hospitalet és escola, amb un conte que jo vaig escriure inclòs. No se on han anat a parar tots aquells esforços pedagògics.
El nom de Soler i Amigo em sonava de joveneta, abans de conèixer-lo personalment, per aquells cançoners tan populars, ja que ell signava moltes adaptacions de lletres al català. Havia nascut a Badalona el 1941. Va estar molt relacionat amb la cultura popular, però explicar tot el que havia fet seria com agafar aigua amb un cistell.
Per exemple, va escriure llibres per als infants, molts dels quals il·lustrats per Pilarín Bayés, va col·laborar com a guionista en la sèrie de dibuixos animats emesa per Televisio de Catalunya els anys 1988 i 1989. Va rebre el premi Serra d'Or i el Baldiri Reixach, per publicacions sobre cultura catalana i Història de Catalunya. L'any 2006 se li va atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular i el 2018 la Creu de Sant Jordi. A banda de la producció pròpia va col·laborar en projectes diversos amb d'altres persones. En el camp de la música és emblemàtica, per al nostre imaginari musical, la seva relació amb Jaume Arnella.
Soler i Amigó havia publicat assaigs diversos, també d'història local, va ser l'autor d'un llibre molt interessant que jo havia utilitzat sovint quan treballava en aquesta ciutat tan gran, tan poc coneguda encara, tan diversa, en el qual explicava el perquè del nom de les escoles. Crec que molts dels noms van ser triats gràcies als suggeriments d'un altre savi enyorat, Francesc Marcè.
Soler i Amigó també havia escrit poesia, tot i que moltes de les seves lletres de cançons també en son, de poesia, i l'any 1984 va rebre el premi Recull, de Blanes. La seva obra més important, en el tema de la cultura popular es considera que és Tradiccionari, enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya.
Soler i Amigó podia haver estat un magnífic Premi d'Honor però de vegades crec que haver dedicat l'activitat a la cultura popular o al context educatiu i escolar gairebé perjudica la valoració dels qui tenen cura d'aquests reconeixements. Aquest Premi i els seus objectius i intencions continuen sent per mi un misteri inescrutable. Pel que fa a la literatura, qui ha tingut renom dedicant-se al camp infantil i juvenil té, estranyament, més dificultats per reeixir en el camp de la literatura per a adults. Un cas lamentable és el de Joaquim Carbó, per exemple.
He de dir que la premsa, al menys, s'ha fet ressò de la mort de Soler i Amigó i ha escrit obituaris interessants, però molt breus i, crec, parcials, en general i en els quals cadascú remarca allo que l'afecta o li sona més. Seria potser demanar massa que TV3 inventés alguna cosa com ara Imprescindibles dedicada a la nostra gent, però, vaja, es veu que amb el que fan ja tenen un munt d'audiència, si faig cas de les medalles que es posen de tant en tant.
El darrer llibre de Soler i Amigó, que jo sàpiga, va ser aquest recull de lletres de cançons, que em vaig regalar quan va sortir. Mereixia una molt millor edició, la veritat, acurada, de gruix, amb material gràfic i amb més referències sobre l'autor de tantes cançons que cantem sense pensar en qui en va inventar o reinventar les lletres. No entenc gaire l'adjectiu popular quan es fa servir per fer un apartadet interessat de la Cultura Oficial amb Majúscula. De fet, però, què és, la cultura?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada