Aquest darrer divendres vam dedicar el penúltim cinefòrum de Tot Història, d'aquesta temporada, al documental de Xavier Baladia Abans que el temps ho esborri. El títol és ben significatiu, encara més quan el cinema on vam veure aquest documental, en el moment de la seva estrena, va ser l'enyorat Alexis.
En el seu moment no em vaig comprar el llibre de Baladia que va donar origen al documental, ho he fet ara, gràcies a iberlibro, a un preu normal i interessant, he vist que en algunes webs en demanen molts més diners. I he demanat, encara no el tinc, un altre de l'autor, L'avi Ninus.
Han passat deu anys, més o menys, des de l'estrena, i no m'ha fet el mateix efecte trasbalsador que en la seva estrena, és clar que no és el mateix veure el documental, o el que sigui, en una sala de cinema, que a la pantalleta de l'ordinador o el televisor.
El documental ofereix una panoràmica molt interessant a l'entorn d'una classe social molt i molt privilegiada. L'autor ho explica tot, malgrat ser descendent de la saga, amb una saludable ironia. La ironia no sempre es copsa com caldria, com era d'esperar els comentaris per part d'alguns participants al cinefòrum van anar a l'entorn de què no s'explicaven les misèries dels obrers explotats, no es pot defugir sempre la tendència didàctica i reivindicativa, què hi farem. Precisament jo crec que l'autor, amb la seva saludable i irònica distància retrata els seus avantpassats d'una forma força objectiva i en el gran ventall familiar hi trobem persones molt diverses.
L'autor, una mica com Txèkhov, posa la mirada en una època i en una gent, ningú no ignora que la riquesa excessiva, en molts casos, s'aplega de forma injusta, des de temps immemorials, i que la permeabilitat social actual, encara tan limitada, és una cosa molt moderna. Al capdavall autors de pes, el mateix Tolstoi, fan una cosa així en les seves grans novel·les. També, avui, podem trobar visions més lligades als desafavorits, Zola, Pratolini... De vegades, quan es vol incloure en un llibre o una pel·lícula una visió molt general i interelacionada es cau en excessos descriptius no sempre reeixits.
La història i la societat responen a contextos i mentalitats diverses, diferents, coses que es veien normals avui les veiem rares, negatives, escandaloses. La burgesia tampoc no va ser un bloc monolític, tot i que quan les coses van anar mal dades s'uníssin a causa de les circumstàncies. La història és complexa i aquesta complexitat fa trontollar les nostres conviccions i les nostres còmodes divisions en bons i dolents.
Avui tot està molt barrejat però de joveneta em vaig quedar de pasta de moniato en veure una sortida del Liceu d'aquella època, amb gent que semblava provenir d'un estrany planeta del luxe. Més endavant també em vaig quedar una mica així quan vaig saber que militants comunistes de prestigi anaven al Liceu amb abric de pells, per exemple i vivien de forma absolutament burgesa. O que algú que cantava criticant els burgesos provenís d'una classe social burgesíssima. La coherència no ha estat mai una virtut generalitzada i per a tot es poden trobar excuses i justificacions.
En tot cas, crec que cal tornar a veure aquest encisador documental sense prejudicis ni ganes de marejar la perdiu, no cal que em diguin com vivia la classe obrera explotada, que ja ho sé de sobres i la meva família també ho sabia i patia de forma directa. I, com es deia en broma fa anys 'he llegit molt sobre el tema'. Malauradament, avui també hi ha explotació a molts nivells, malgrat que no sigui com abans. Al menys, a casa nostra. Tot i que sentint els sous que es paguen i les exigències que es tenen, per exemple, amb moltes cuidadores d'origen estranger, em ve al cap allò de 'no hay pero trabajo que servir a quién sirvió o pedir a quien pidió'.
Al documental no hi surten fàbriques ni obrers ni, gairebé, minyones. És una altra cosa i té una altra intenció, ben explicitada en el mateix títol d'aquest inoblidable documental.
https://www.lavanguardia.com/cine/20110125/54106465675/las-horas-doradas-de-la-burguesia-catalana.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada