Avui, Divendres Sant. Ahir escoltava un crític de cinema, ja una mica grandet, explicant coses absolutament inexactes sobre el passat remot i les setmanes santes. Per exemple, que no hi havia cinema a les sales populars. L'únic dia en què no hi havia res era el d'avui, el divendres, però durant la resta, al menys ja en els anys cinquanta, es podia anar al cine tot i que, això sí, a veure pel·lícules de tipus religiós i pèplums confessionals. No sé si hi havia sales de cinema tancades però la del barri era oberta, tot i que de forma relativa i amb programacions adients a l'època.
També, alguns privilegiats, podien arribar-se on representaven 'passions', a casa nostra les més populars, i encara duren i han millorat, eren les d'Olesa i Esparraguera. A Barcelona les processons no eren gran cosa, tot s'ha de dir. Es va fer molt popular, en els primers seixanta, la de la Torrassa, de L'Hospitalet, que va acabar per desaparèixer. Amb el concili i els canvis en la percepció del tema moltes processons van desaparèixer, se suposava que la religió s'havia de viure d'una altra manera, més austera, però van tornar a revifar i fins i tot he vist dames joves vestides de soldat romà, pels nostres verals catalans.
Hi havia alguns privilegiats que anaven a veure processons per les espanyes i comentaven les grans diferències entre les del sud i les castellanes, per exemple, sòbries i austeres, com calia. Desfilar disfressats, amb el motiu que sigui, sempre ha estat molt del gust dels humans, des de temps ancestrals i pagans. Durant la setmana s'anunciaven les grans estrenes del dilluns de Pasqua, molt esperades.
Això sí, hi havia un gran i ensopit silenci per tot arreu. El turisme era inexistent, encara, o molt minoritari. Se suposava que, sobretot el divendres, no podies fer soroll, ni cantar, ni fer gresca. Amb la millora relativa la gent va començar a tocar el dos de la ciutat, però no pas tothom ni a tot arreu. Per la ràdio emetien sermons tètrics i prèdiques contundents. Ja més grandeta, quan sortia amb amigues, em va sobtar que a molts indrets encara durava el silenci i l'austeritat, al menys, de cara a la galeria.
Tot i la tendència habitual no es pot generalitzar, en parlar del que sigui, la realitat va canviant, els usos i costums, també, i no ho fan d'un dia per l'altre. Cadascú parla de la seva pròpia experiència, passada pel sedàs del record imprecís i de la memòria enganyosa. Avui tenim hemeroteques i es pot consultar de tot però hi ha, també, molta mandra. La veracitat total és impossible.
3 comentaris:
És com dius, llevat del divendres la resta de la setmana es podia anar al cinema a veure - això sí -, pelis religioses i fins i tot comèdies lleugeres moralistes.
A Sabadell se solia anar berenar a les Planes amb el tren dels catalans, era una tradició, fins i tot després de la guerra i durant bastants anys.
Salut.
Recuerdo la programación, que esos día no era doble, del América y del Avenida (los dos en el Paral lel) y siempre religiosa, y si, el viernes, cerrado, pero el jueves estaba abierto.
Las imágenes tapadas y la procesión que se daba en Les Rambles.
Salut
Bueno, procesión creo que hoy hay alguna, la de Sant Agustí, aunque no soy seguidora.
Mi cine era el Condal!!!
Publica un comentari a l'entrada