SOBRE LLIBRES I LLIBROTS

 

El llibre, sobretot el llibre convencional, de paper, és un dels objectes més absurdament sacralitzats, encara avui. Fa anys el llibre era un bé relativament car. Amb poques biblioteques el llibre, en general, s'havia de comprar o, en tot cas, esperar que algú te'l deixés. Amuntegar llibres era una activitat que molts vam practicar en el passat. Els llibres d'èxit es comentaven entre la gent llegidora i es promocionaven a través d'alguns suplements als diaris o en algunes revistes especialitzades. En temps d'escassedat el llibre barat era un mitjà per distreure's i les novel·letes de consum de vegades es llogaven o canviaven en botigues especialitzades.

Avui tot ha canviat. Comptem amb biblioteques on es poden trobar gairebé 'tots' els llibres i la gent hi recorre, en ocasions, perquè ja no li caben els llibres a casa. Recordo la il·lusió que em va fer quan la meva mare es va fer sòcia d'aquell antic 'Círculo de lectores'. També van sorgir llibreries on podies 'remenar' en lloc d'haver de demanar el que volies i prou. El nivell cultural era més minso i hi havia menys gent que escrivia.

Ara sembla que hi hagi més gent escrivint que no pas llegint. Publicar no és difícil, fins i tot, amb una petita despesa, es pot editar un mateix el llibre. Un altre tema és la promoció, cada dia més difícil. L'accés als mitjans per promocionar els seus llibres el té poca gent, moltes vegades gent que ja té relació amb aquests mateixos mitjans. De tant en tant, per motius sovint atzarosos o de sort comunicativa, un llibre es 'posa de moda' i es ven, tot i que, en general, de forma relativament modesta. Hi ha escriptors als quals s'ha donat molt de bombo i d'altres que tot just poden estar contents si en algun indret els dediquen quatre ratlles o quatre paraules. Hi ha escriptors que se suposa que son 'bons' perquè la seva qualitat s'ha publicitat a dojo. 

A la majoria de programes d'entreteniment, més o menys seriosos, en general, avui surt sempre algú que ha escrit un llibre. El nombre de llibres publicats ha augmentat de forma exponencial, parlo, sobretot, dels de narrativa. També els llibres sobre coses que passen o han passat son habituals, aquests son tota una altra història, és clar. He llegit de vegades llibres d'aquests 'de moda' que m'han decebut força, trobo poques coses dignes d'interès. Abans es tenia en compte la versió original, avui hi ha llibres que surten simultàniament en català i castellà. Molts llibres 'de moda' s'obliden aviat. 

Dels llibres del passat, interessants, més enllà de mitja dotzena, poca cosa es recorda. Un senyor que es dedicava a buidar pisos em va dir en una ocasió que els llibres 'pesen molt i valen poc'. Podem trobar llibres de segona mà, restes d'estocs, tirats de preu, a uns quants llocs. Molts llibres s'han de destruir, emmagatzemar és massa car i a sobre, sembla que amunteguen pols. Les cases cada dia son més petites i encara bo si és disposa d'un habitatge propi.

Malgrat una realitat lligada a un mal dels nostres dies, irreversible, l'excés de tot, encara es parla del valor 'absolut' de llegir. El que passa és que es poden llegir moltes bestieses, també. Ara ja no hi ha tanta mania al fet de llegir online, tot i que sembla que el paper encara compta amb la seva mitologia. No serveix de res plànyer els temps modestos del passat remot, les coses son com son. Avui, per sort, es pot accedir a webs d'ocasió on trobar llibres perduts o que ja no s'editen. 

Jo tinc uns dotze llibres editats, de narrativa la majoria. Els primers encara van merèixer alguna ressenya al suplement de l'antic diari AVUI. Els darrers, poca cosa o res. Reconec que sempre m'ha fet il·lusió veure un llibre meu 'de paper' encara que hagi tingut poca sortida comercial. El que passa és que molta gent força més coneguda que jo tampoc no és que vengui gaire. Els mateixos autors es basquegen intentant fer presentacions, falques a instagram, el que sigui, per fer arribar l'obra a més gent. Fer-se famós, ni que sigui una miqueta, per a un gran nombre de gent és 'molt cansat'. El fet és, però, que molta gent vol escriure 'la seva novel·la', de vegades sobre temes suposadament d'actualitat, sovint amb un munt de tòpics ben amanits. Per sort quan ets jove tot és nou i en ocasions ignores les inspiracions i les referències.

Cada dia es publiquen uns cent llibres, a Catalunya tan sols. Una mitjana de més de quatre cada hora. Uns quaranta mil a l'any i segurament sectors com l'autoedició no estan prou comptabilizats. Entre aquest excés és fàcil que quedin moltes meravelles per descobrir. Fàcil i inevitable.