Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Mostrar tots els missatges

10.5.18

ANIVERSARI DE L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS


Resultat d'imatges de olga xirinacs



Ara passen les noies. Són les filles,
seran les filles de les filles
i algú, darrera els vidres, les veurà com se'n van (...)

De 'La pluja sota els palaus'


Aquest proper divendres, 11 de maig i festa de Sant Ponç, serà el 82è aniversari d'Olga Xirinacs.

Amb motiu dels seus vuitanta anys vam obrir un blog, així com un espai a facebook, en homenatge a la seva trajectòria i per insistir en què mereixia un reconeixement col·lectiu per part del món cultural i polític. Aquest reconeixement podia haver coincidit amb la concessió d'un guardó com ara el Premi d'Honor, però les decisions del jurat que l'atorga han anat per altres verals.

Com en aquests darrers anys proposem que des dels blogs i espais diversos de la xarxa els seus lectors li felicitem aquest aniversari amb la transcripció de poemes i textos seus o escrivint algun comentari sobre la seva obra.

Olga Xirinacs té una obra diversa i eclèctica. En els darrers anys s'ha redescobert i valorat molt la seva poesia, al mateix o superior nivell que la de molts altres poetes catalans i encara poc coneguda a tots nivells.

Si us sumeu a l'homenatge d'aquest any podeu indicar-ho en algun comentari en aquest blog per tal de poder fer una llista dels que hi hagin col·laborat.

8.3.18

PREMIS, CÀSTIGS I MASCLISME SUBLIMINAL

Com haureu llegit han atorgat el Premi d'Honor a un senyor molt conegut i valorat. No entraré en gustos literaris, en aquest tema tot és força subjectiu, jo no en sóc admiradora, d'aquest escriptor però jo no mano ni manaré. Va escriure, fa molts anys, uns contes interessants i innovadors, força originals. I para de contar, diria que la resta és fullaraca, escrits periodístics en castellà inclosos. Però ha merescut moltes lloances i li han rigut totes les gràcies, fins i tot li van dedicar una exposició fashion a Santa Mònica. 

El món literari, el cultural en general, no és just i tot va a modes i tendències. Fa poc va morir el director d'orquestra López Cobos, després d'haver-lo lloat a fons de jove, fins i tot li van donar allò tan maco del Príncipe de Asturias tot just quan tenia uns quaranta anys, li van donar, també, molts disgustos, fins al punt de què se'n va anar a viure a Berlín. Podria posar molts exemples de coses així, catalanes i castellanes i de tot arreu. Passa amb els Nobel, n'han donat molts, de literatura inclosos, que no els entenc gens, la veritat.

Fa anys, molts, en una Escola d'Estiu em vaig apuntar a uns cursos de literatura catalana contemporània i la ponent, una professora de la universitat aleshores força jove, ens va deixar Monzó pels núvols i una gran part de la resta per terra. En aquella etapa vital jo encara confiava en l'honradesa objectiva dels experts, ara ja he perdut la fe, és el que té el pas del temps. Allà vaig saber de l'existència de l'escriptor i he d'admetre que aquells primers contes em van semblar molt originals. Però l'adoctrinament cultural diria que sí que funciona, tan sols cal veure les visites a les quals es porta els parvulets en el present i els pintors que es treballen a l'escola des de fa molts anys. I no cal entrar en temes de pontificats diversos, com els dels senyors Molas o Castellet, inqüestionables en la seva època. Tots som humans i perfectibles i qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, vaja.

L'actriu que ha guanyat l'óscar d'enguany va per posar dempeus totes les nomenades, cosa extraordinària però que no és gens freqüent. El més habitual és escombrar cap a casa, en cultura, en política i en política cultural. Ja he comentat en alguna ocasió que el Premi d'Honor s'ha atorgat a més de quaranta homes i a mitja dotzena de senyores. Amb un amic discutíem en una ocasió sobre la concessió a Benet i Jornet, gairebé se'm va empipar perquè jo trobava que hi havia moltes dones amb més mèrits. 

Vaig comentar una vegada, en una xerrada informal amb coneguts, que en aquests casos tan flagrants de diferència numèrica entre homes i dones aquestes coses s'haurien de lliurar tan sols a dones -n'hi ha de sobres- fins que el nombre s'igualés i els senyors i fins i tot algunes senyores em van mirar com si digués una absoluta boutade de les meves comentant coses com ara només faltaria això, quina ximpleria. També crec que l'edat s'hauria de tenir en compte, no som eterns i els reconeixements millor que ens els facin en vida que no pas en la imprecisa posteritat. 

Malauradament les dones premiades poques vegades mencionen o fan referència a aquelles que també ho mereixen, incloses les que no són del seu tarannà. I he de dir, en honor seu, que Benet i Jornet va ser l'únic que en rebre el premi va fer alguna referència a la desigualtat evident en el nombre de Premis d'Honor rebuts per dones.

Fa uns dies corria per la xarxa un vídeo sobre el Nobel i les dones científiques, ignorades fins i tot per gent del sector, homes, és clar. Jo  era contrària a les paritats, fa anys, però crec que acaba per ser l'única manera de què es compti amb les dames i hauria de funcionar en molts àmbits, des de qualsevol debat ximplet de la tele fins a les altes esferes de la política passant per sectors diversos, com ara el sindical.

A nivell personal em sap greu que s'hagi tornat a ignorar la trajectòria d'una escriptora de pes, encara viva. Considerant que a Joana Raspall, que no va guanyar el premi, li van començar a fer cas als cent anys i que Abelló va rebre el premi en qüestió als noranta la cosa fa pensar. Clara Simó el va guanyar l'any passat, em va semblar un premi més merescut que l'anterior, la veritat, quan també li havien donat a una dona, Oliver. Per no parlar del que li van donar a Pàmies, absolutament polític sectorial. 

El Premi d'Honor, com el Sant Jordi, fa anys generaven debats espinosos, sovint fins i tot una mica cruels, però això vol dir que eren actes literaris vius. Ara no se'n canta gairebé ni gall ni  gallina, fan sortir deu minuts a la tele nostrada el premiat, diuen quatre coses sobre l'acte de lliurament i, au, demà serà un altre dia. El Premi d'Honor ha estat molt controvertit i se n'ha qüestionat la necessitat i oportunisme però ja que existeix...

Avui tot ha canviat, són una cosa més, gairebé un tràmit de prestigi i amb poc efecte comercial. Més enllà del reconeixement puntual, que sempre fa il·lusió, ni Oliver i Clara Simó són més llegides ara que abans. Amb els centenaris passa una mica el mateix, unes quantes reedicions, alguns actes de tràmit i pareu de comptar. 

Es dóna molt més bombo als premis de Can Planeta, que tothom sap que estan amanyats i que de literaris els en resta poca cosa tot i que, de tant en tant, fins i tot tenen la xamba de premiar algun llibret que no està malament del tot. I promocionen força dames, tot s'ha de dir, encara que siguin dames mediàtiques. Són tan ràpids publicant que l'endemà de la concessió ja els tens a la llibreria i, si fa falta, en català, castellà i el que toqui. Vendre és molt més difícil que escriure, composar, cantar o pintar, el meu actual professor de dibuix i pintura, molt bon pintor, comentava que això no ho ensenyen, a la Facultat de Belles Arts. Una peixatera del meu barri repetia sovint: el que no es veu, no es ven. Gran veritat.

Com veieu, avui no he fet vaga d'escriure al blog.

12.5.15

HOMENATGE DELS BLOGS I XARXES SOCIALS A OLGA XIRINACS (11/05/2015)






Aquesta és la llista provisional de blogs que van participar en l'homenatge a Olga Xirinacs, amb motiu del seu aniversari. L'any que ve l'escriptora farà vuitanta anys i tant de bo puguem tornar-la a felicitar quan se li hagi reconegut la trajectòria literària amb el Premi d'Honor. Fins i tot encara que no ens en sortim al menys haurem contribuït a la difusió de la seva obra, a la mida de les nostres possibilitats. 


Si observeu que falten blogs us agrairé que m'ho indiqueu en els comentaris i els afegiré. Alguns dels comentaris i articles d'aquests blogs els aniré publicant al grup del facebook i al blog sobre l'escriptora ja que cal que aquests espais continuïn en actiu.

Si es considera que la meva capacitat de convocatòria és molt limitada i que el temps dels blogaires participatius ha canviat força, crec que deunidó:

ESPAI DE GALIONAR

SALSA-FICCIÓ

I ESCAIG...

ANOARRA 

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

CERTA GLÒRIA

UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

XAREL-10

TOT BARCELONA

ELMEU MAR

I ESCAIG...


BLOGUEJAT

FITA

COL·LECTIU D'ANTIARTISTES


PROVISIONALS


RAPSÒDIA

LA PANXA DEL BOU

TÈRBOL ATZUR

EL VEL D'HARMONIA

QUADERN DE MOTS

DEL PASSAT AL PRESENT


UN BALCÓ AL POBLE-SEC

LA VEU DEL ROURE

ENCARA APRENC

PREMI D'HONOR PER A OLGA XIRINACS

CARACTERES OCULTOS

PARAULES PERDUDES

VIVÈNCIES

WAW, TINC UN BLOG

EL  QUE EM PASSA PEL CAP

A LA LLUM D'UN FANALET

SI DUBTO ÉS QUE SÓC, SI PENSO ÉS QUE SÓC

EL VIATGER DE LES LLETRES

EL CAU DE CALPURNI

EL COR DEL BLOG

PROJECT SCHEREZADE

RAONS QUE RIMEN
CANTIRETA


COL·LECCIÓ DE MOMENTS

ESPAI DE GALIONAR

EL BLOC DE LA JAKA

PETITESES

COL·LECCIÓ DE MOMENTS

LA PARAULA ESCRITA PERMANEIX



i a  FACEBOOK:



A més a més dels blogs molt gent va col·laborar a través del grup de facebook: poetes, escriptors i escriptores, lectors i lectores, van penjar felicitacions, textos diversos i comentaris sobre els llibres d'Olga Xirinacs. El grup té ja més de quatre-cents membres, no està malament tot i que més que el nombre el que cal remarcar és l'empenta participativa dels amics i amigues que donen suport a aquesta justa reivindicació.

Menciono alguns noms dels més habituals i me'n deixo molts més. Gràcies a...

Israel Clara, editor i poeta, Sinera Nàiade, Maria Carme Roca, escriptora, Josefina Peraire, poeta, Glòria Fandos, poeta, Antoni Casals, poeta, Vicenç Ambròs, escriptor. I molts altres, Carme Puiggalí, Carme Millán, Isabel del Pilar Valero, Simona Barber...


11.5.15

HOMENATGE DELS BLOGS A OLGA XIRINACS (11/05/2015)

Avui, com ja vam anunciar, hem endegat un homenatge a Olga Xirinacs, amb motiu el seu aniversari.

Continuarem fent campanya a favor de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a aquesta escriptora, que té una llarga trajectòria literària i un munt de premis i reconeixements.

Malauradament, com ja he denunciat en d'altres ocasions, aquest premi tan nostrat s'ha lliurat fins ara a quaranta-tres homes i tres dones, cosa que diu molt sobre en quina societat, encara, ens movem. El que sobta més és que no hi hagi protestes ni reivindicacions a l'entorn d'aquesta trista realitat cultural.

Reprodueixo el fragment d'una entrevista publicada a Escola Catalana, el 1999, en la qual l'escriptora parla de la relació entre música i literatura i del seu pas a la narrativa a partir de la poesia.








—Ser poeta condiciona tenir més cura del llenguatge a l'hora de fer novel·la? 
—Em sembla que és anterior al fet de ser poeta o novel·lista: l'artista és anterior a la poesia, a la novel·la, al conte, a la pintura... Qui ha estat educat en les arts o en té alguna mena d'intuïció, les ha de conrear de manera que la seva literatura també en pugui quedar plena i se'n beneficiï. Així, procuro dotar els meus escrits d'una arquitectura (una construcció), d'una musicalitat (un ritme), d'un cromatisme (la plasticitat de les descripcions), etc.; tots aquests components donen profunditat a la literatura. 

—Quina ha estat la seva formació en arts? 
—Ha estat cabdal l'herència familiar: una herència que no és econòmica, ja ho dic sempre, però que sí que ha condicionat tot el meu gust per la literatura i les arts. Aquí, a casa, tenim una biblioteca que ja deu anar cap als deu mil volums, que és força. A més a més, el meu avi em va pagar classes de pintura i de música: tinc el professorat de piano i, en pintura, primer anava a una acadèmia i després a classes amb un pintor que em feia anar pel carrer a fer dibuix del natural, cosa que és molt bona però que a mi em feia passar molta vergonya. Després, aquests ensenyaments de pintura m'han estat utilíssims en dos sentits: primer per a la literatura, i ara, darrerament, per a mi, perquè els he recuperat i m'omplen la vida. Interior amb difunts, el meu premi Josep Pla, ja representava recrear una vida de principi de segle posant-hi el fons propi dels pintors de l'època: dels impressionistes als expressionistes i l'abstracció (Kandinsky, Klee...). És molt més profunda la literatura basada en les arts. En el benentès que sense enfarfegaments ni didactismes! Però, dit això, l'art hi dóna matisos, color, coneixement. 

—La música només hi dóna un to, hi trasllueix una determinada sensibilitat, o —també pot influir en qüestions de llenguatge? 
—Tot plegat. A Tempesta d'hivern, per exemple, que és una novel·la que m'estimo molt, la protagonista és una directora d'orquestra, i hi ha un diàleg entre ella i el seu primer violí amb la Simfonia concertant de Mozart: si un sap que la part central d'aquesta simfonia és precisament un diàleg, s'adonarà que la forma adoptada per la novel·la no és gens gratuïta. 

(Joaquim Noguero: "Realitat i ficció", Escola Catalana, núm, 361, juny 1999) 

Si us afegiu a aquest homenatge podeu deixar alguna referència en els comentaris a aquesta entrada o comunicar-m'ho per email i així podrem elaborar un llistat dels que hi heu participat. Gràcies.





29.4.15

HOMENATGE A OLGA XIRINACS, 11 DE MAIG


Hi va haver un temps que el maig era distint,
blanc i verd, i el podia travessar amb els ulls.
Ara, pensant-lo, sabent-lo tan distant,
no em puc estar de mirar-lo, perplexa,
bocins de món vibrant entre miratges.
Eren uns anys que els déus no amenaçaven,
els veia al mar nocturn com brillants escampats.
Jo flotava entre boires, camí de les estrelles,
amb aquell vagar propi de la joventut alada.
Sé el camí que he anat fent sense comptar-ne els passos.
I ara, aquest maig, i també d'altres cap aquí,
trobo que, si hi ha déus, s'han dissolt en la fonda
i extensa solitud del silenci; m'han deixat caure a plom
des d'altituds glaçades, radiants i estranyes
cap a foscors cada cop més temibles,
com les de l'oblit dels altres i el saber
que les imatges eren només ombres.

(De La taronja a terra, Omicron, 2011)



Com alguns de vosaltres ja haureu vist, de forma una mica espontània he anat endegant una modesta campanya a favor de la concessió del Premi d'Honor a l'escriptora Olga Xirinacs. He obert un grup a facebook i un blog dedicat a l'escriptora. 

Hi ha qui em pregunta si es tracta de recollir firmes i coses així. Doncs no, al menys de moment. La recollida de firmes també s'ha frivolitzat en els darrers anys i crec més important que hi hagi una certa sensibilització a l'entorn del gruix d'una obra literària diversa i molt interessant i sobre una escriptora a la qual les modes, sempre tan injustes i condicionades a tants factors, han deixat una mica de banda sense manies.

Olga Xirinacs és l'escriptora feliçment viva que ha guanyat més premis i ha rebut més guardons en  el marc de la nostra literatura. Això, com sol passar, també va desvetllar reticències de la professió. En aquest país són freqüents els oblits i els homenatges pòstums, tan sols cal pensar en Pedrolo, sobre qui he llegit fa poc el testimoni de la seva filla, a l'entorn de la solitud i amargor que va patir en els seus últims anys de vida i que encara és un autor el qual molta gent que no ha llegit titilla de menor. En un altre camp artístic, el cas d'Ovidi Montllor n'és un altre de ben paradigmàtic. En podria citar uns quants. També hi ha el cas d'autors a qui s'ha lloat en vida d'allò més i els quals després es bateja de sobrevalorats, com Espriu.

No entraré en consideracions estrictament de qualitat literària, hi ha llibres que agraden a molta gent i jo he trobat dolents o mediocres i també m'ha passat a l'inrevés. Nosaltres canviem i els nostres gustos, també. Vull incidir sobretot en una trajectòria i per això crec que el Premi d'Honor s'ha de concedir a aquesta autora que complirà setanta-nou anys el proper 11 de maig. Des de les xarxes proposem fer-li un homenatge com el que s'ha fet en d'altres ocasions a d'altres autors i penjar, el dia del seu aniversari, algun text, comentari, fotografia, poema o el que sigui que tingui relació amb Olga Xirinacs. Si algú entra per aquí i s'anima a fer-ho li agrairé que m'ho faci saber al blog o per email per tal de fer-ne després un recull.

El Premi d'Honor és un premi complex, que en d'altres temps desvetllava una certa polèmica però avui no tenim ni tan sols polèmiques. Si mireu la llista dels guardonats fins ara, des que es va començar a atorgar l'any seixanta-nou del segle passat segur que trobareu gent que ho mereix i d'altre que potser no tant. Però us adonareu d'un greuge gran, que sembla que no faci ni fred ni calor a ningú, s'ha lliurat a quaranta-tres homes i tres dones.  Que una injustícia com aquesta no desvetlli protestes, en un país com el nostre, em preocupa força. 

Podria fer una llista de dones que en serien bones candidates, no s'ha de ser precisament escriptora, l'espectre de possibilitats és molt ampli, però crec que hores d'ara s'ha de començar per reconèixer una mica més a fons la tasca d'Olga Xirinacs i quan això s'hagi aconseguit ja proposarem d'altres opcions, car no s'hauria d'acabar amb aquesta reivindicació fins que no existís una certa paritat. Potser el Premi d'Honor en els nostres temps no té el sentit dels primers anys, en els quals també es van fer algunes patinades, tot s'ha de dir. En tot cas, si penseu que aquesta proposta és justa hi podeu col·laborar escrivint sobre el tema, tant al blog com a les publicacions que sigui.

La imatge que penjo avui me l'ha fet arribar Jesús Giron, del Cau de Calpurni, per tal que qui vulgui la copiï i la pengi al blog, al facebook, a la web... Sant Jordi ha passat i ens repeteixen amb aquest cofoisme que és un dels pitjors defectes nacionals que s'ha venut molt. Sí, però proveu de trobar a les llibreries algun llibre d'Olga Xirinacs i d'altres clàssics, car entre els clàssics la incloc. Tot és consum immediat i promoció televisiva i enmig de l'allau de novetats, moltes de les quals relacionades amb gent que ja té espais habituals a les teles i ràdios i, per tant, té assegurada la publicitat, costa de trobar molts llibres que ja ni tan sols no es reediten. Un altre problema, en el qual va incidir manta vegades l'escriptora, és el de les traduccions, que funciona poc, malament i de forma molt parcial, per desgràcia. 

Bé, ja ho sabeu, poca cosa més hi puc fer jo, en tot plegat.